Durant quatre dècades ha format part del paisatge quotidià de milers de catalans. Un rostre familiar, una veu serena, un somriure amable i una energia incombustible. Va entrar a TV3 quan la cadena tot just començava, i des de llavors no s'ha mogut del lloc que millor li esqueia: davant de les càmeres. Però ara, després de tants anys de dedicació absoluta, ha decidit posar punt final a la seva etapa professional. Un pas que, encara que esperat, ha emocionat profundament tant els seus companys com el públic.
Aquest periodista, conegut per la seva estreta vinculació amb el món de l'esport —especialment amb el tennis—, ha estat present en infinitat d'edicions del Barcelona Open Banc Sabadell i ha narrat moments memorables per a diverses generacions. El seu to, sempre proper; el seu estil, humà i elegant. Pocs comunicadors han aconseguit mantenir-se tan rellevants durant tant de temps en una televisió pública, sense perdre frescor ni autenticitat. El seu secret? Ser ell mateix, sense filtres ni artificis.
Una despedida anunciada que ha desfermat l'emoció a les xarxes
No ha estat un adeu qualsevol. L'anunci ha corregut com la pólvora entre mitjans i xarxes socials, generant una allau de missatges d'afecte. Alguns companys han compartit vídeos recopilatoris dels seus millors moments, altres, anècdotes personals que reflecteixen la seva enorme qualitat humana. I tots coincideixen en el mateix: la seva marxa deixa un buit immens.
Durant els seus últims dies de treball, ell mateix ha confessat que ja tenia ganes de descansar. Però també ha demostrat, amb aquesta humilitat que sempre l'ha caracteritzat, que no es considera imprescindible. “És moment de deixar pas a les noves generacions”, ha dit. Un gest de generositat i realisme que el defineix a la perfecció. Sempre ha estat més preocupat per aportar que per figurar. Ha fet “el que ha pogut”, assegura, amb l'esperança d'haver fet gaudir l'espectador.
Una història de superació que no tots coneixien
Pocs saben que la seva vida va fer un gir radical fa set anys, quan una perforació intestinal va estar a punt d'acabar amb tot. Literalment. Va estar intubat, ingressat a la UCI, i els metges li van dir a la seva dona que es preparés per al pitjor. Però ell va tornar. Va tornar amb més força i més ganes de viure que mai, aferrant-se al periodisme i a l'esport —la seva altra gran passió— com a antídots contra la por.
Des de llavors, el seu caràcter vitalista ha estat encara més evident. L'hem vist córrer maratons, participar en esdeveniments esportius i compartir el seu dia a dia amb una comunitat fidel que l'admira pel que fa, però sobretot per com és.
El moment més esperat: qui es jubila?
Durant tot aquest recorregut semblava que parlàvem d'algú eteri, gairebé mític. Una figura que ha estat present a les nostres vides a través de la pantalla, acompanyant-nos sense demanar res a canvi. Però només al final descobrim el seu nom: Xavier Bonastre. El periodista esportiu de TV3 es jubila després de 40 anys d'impecable trajectòria.
I sí, com ell mateix diu: “No hi ha ningú imprescindible. Els periodistes, encara menys”. Però alguns, com Xavier, deixen una empremta que no s'esborra.