La relació entre un pare i una filla sovint traspassa la lògica i el protocol. En el cas de la infanta Elena, aquest vincle s'ha convertit en una missió gairebé a temps complet, un pont aeri de lleialtat i preocupació que connecta Madrid amb Abu Dhabi. La relació entre tots dos sempre ha estat molt bona, encara que hi ha una anècdota que deixa ben clar què pensa Joan Carles sobre la seva filla gran.
Els ponents de la Constitució van plantejar al Rei l'opció d'eliminar la prioritat del baró en la successió a la Corona. Joan Carles I ni s'ho va pensar. S'hi va negar. No veia capacitada la seva filla per regnar.
En els darrers mesos, cada viatge d'anada i tornada està carregat d'una angoixa creixent, la d'una filla que veu com el temps s'esgota per al seu pare, el Rei Joan Carles I, i que ha decidit prendre cartes en l'assumpte, costi el que costi.
La situació ja no és un secret a crits, sinó una realitat palpable que Elena constata en cada visita. La imatge pública de l'emèrit, recolzat en el seu bastó, és només la punta de l'iceberg d'un deteriorament que avança sense treva i que preocupa profundament el seu cercle més íntim.
La salut de l'emèrit, un rellotge que corre en contra
El diagnòstic mèdic és un reflex de la seva fragilitat. Una artrosi severa que ha limitat dràsticament la seva mobilitat fins al punt que una de les seves cames gairebé no respon. Els metges han insistit en la necessitat d'utilitzar una cadira de rodes de manera permanent, però l'orgull de qui va ser Cap d'Estat durant gairebé quatre dècades s'imposa. S'hi nega a projectar una imatge de debilitat davant les càmeres, aferrant-se al bastó com a últim símbol de la seva enteresa.
Però els problemes no són només ossis. L'emèrit viu amb un marcapassos que regula el seu cor i, segons informa En Blau, la seva memòria comença a fallar. Episodis de desorientació, noms que s'escapen i anècdotes que s'esvaeixen en l'aire han encès totes les alarmes. Un deteriorament que neguen altres fonts, com Pilar Eyre, una de les màximes expertes en la Casa Reial.
L'orgull del pare davant el deure del fill
Enmig d'aquest delicat panorama personal, la relació entre Joan Carles I i el seu fill, el Rei Felip VI, es troba en un dels seus punts més baixos. La tensió no és nova, però l'últim episodi ha reactivat les brases de l'allunyament. La decisió de l'emèrit de demandar Miguel Ángel Revilla per unes declaracions sobre els diners que suposadament tenia a l'estranger va ser la gota que va fer vessar el got.
Des de la Zarzuela, Felip VI li va demanar que retirés la demanda, un intent d'evitar un altre escàndol que esquitxés la Corona. La negativa del seu pare va ser rotunda, un acte de defensa del seu honor que el seu fill va interpretar com una imprudència que anteposava l'orgull personal al deure institucional. Aquest xoc ha refredat encara més els llaços, creant un mur de silenci entre tots dos.
La súplica d'Elena i el mur de la Zarzuela
És en aquest camp de batalla familiar on la infanta Elena ha decidit intervenir. Actuant com a mediadora i portaveu del dolor patern, s'ha adreçat directament al seu germà. La seva petició és clara i desesperada: que perdoni, que deixi de banda el rancor i pensi més com a fill que com a Rei.
Li ha suplicat que permeti el retorn del seu pare a Espanya perquè pugui viure els seus últims anys al seu país i no en la solitud d'un exili daurat.
Tanmateix, en l'equació de la Zarzuela hi ha una variable inamovible: la reina Letícia. Encara que la decisió final recau en Felip VI, la influència de la reina en la protecció de la imatge de la monarquia és fonamental.
'Doña' Letícia - com li agrada que li diguin - és conscient que qualsevol concessió a l'emèrit pot ser interpretada com una debilitat i reobrir ferides en l'opinió pública. La seva postura, segons es comenta en cercles periodístics, és ferma: l'estabilitat de la Corona és la màxima prioritat. A tot això cal afegir la profunda animadversió que sent Letícia pel seu sogre. Una animadversió que, d'altra banda, és mútua.
De moment, l'única concessió que Elena ha aconseguit és un petit pas intermedi. Felip VI ha accedit que el seu pare s'instal·li a Cascais (Portugal), una solució que l'allunya dels milers de quilòmetres d'Abu Dhabi, però que no suposa el seu retorn definitiu a Espanya. Un moviment que acosta geogràficament el pare, però que manté la distància emocional i institucional.
La infanta Elena no defalleix en el seu objectiu. Sap que el temps és el seu pitjor enemic i cada dia que passa és una oportunitat perduda. Aconseguirà la seva súplica de filla estovar la postura d'un Rei atrapat entre el deure i el sentiment familiar?