El documental sobre Aitana Bonmatí emès el dia de Sant Jordi per TV3, a través del programa Nits sense ficció, està fent parlar molt. Al rotund èxit d'audiència, se li afegeix la qualitat de la seva producció, la cura i el respecte amb què afronta situacions personals, i episodis especialment delicats.
Un dels instants que més han sorprès tenen a veure amb la presència de la futbolista del FC Barcelona al programa “La resistència” de Movistar+. Un late night de molta repercussió, amb David Broncano, que s'emet des d'un teatre madrileny, en què cada nou capítol el convidat és algun personatge mediàtic, del món de l'espectacle, la cultura o l'esport, com va ser el cas d'Aitana. El que ha sorprès visionant el documental de la televisió pública catalana és la transparència amb què Aitana comparteix les seves inseguretats en acceptar la invitació per ser entrevistada. En un moment arriba a exclamar que hauria estat millor prescindir de la seva assistència. Inseguretats que es van confirmar, quan no van respectar els horaris i va haver d'esperar més previst al camerino del teatre, tot i ser coneixedors que disposava de poc temps perquè en poques hores estava convocada a la concentració de la selecció.
Una entrevista controvertida
L'entrevista va ser accelerada i, tot i que l'Aitana va sortir molt bé del pas, resulta evident palpar la incomoditat de l'esportista de Sant Pere de Ribes en un escenari que no el va fer sentir gens còmoda: "Havia de ser un dia per gaudir i va ser tot el contrari", assumiria la guanyadora de la Pilota d'Or. A la producció dirigida per Xavi Torres, Jesús Muñoz, Carles Comajuncosas, Marta Colàs i Santi Padró per a TV3, Aitana advertia així les seves impressions durant l'etapa més controvertida de la selecció espanyola de futbol que va provocar la fugida de "Les 15", l'actitud del seleccionador aleshores, Jorge Vilda, i tota l'esperpèntica conducta de Rubiales. "Anaves a la selecció i la frustració era molt gran perquè estaves molt lluny de sentir-te una jugadora professional. Jo, quan anava a la selecció, no gaudia. Va arribar un punt on la frustració era tan gran que unes quantes vam decidir no anar-hi", així justificava l'abandó massiu de l'equip nacional.
LA RESISTENCIA - Entrevista a Aitana Bonmatí | #LaResistencia 28.06.202
Un capítol que deixa en evidència el tracte de menyspreu que segueixen patint les jugadores de futbol. Tot i el seu compromís, els èxits obtinguts, la seva indubtable qualitat i una paciència infinita, se'ls continua infringint uns límits que les mantenen molt lluny dels privilegis que gaudeixen els jugadors, i tot això malgrat que ells no han hagut d'experimentar les humiliacions de directius com els de la RFEF (Reial Federació Espanyola de Futbol) i el comportament dels seus dirigents.