L'Audiència de Barcelona ha decretat la llibertat sota fiança per a l'exfutbolista del Barça Dani Alves. El tribunal ha imposat una quantitat d'un milió d'euros i a més la retirada del passaport brasiler i de l'espanyol, prohibició d'acostament o comunicació amb la víctima i la presentació presencial cada setmana a l'Audiència de Barcelona.
La decisió té el vot particular d'un magistrat i arriba un dia després de la vista per demanar la llibertat que havia reclamat la defensa. La fiscalia i l'acusació particular s'hi van oposar. Alves va ser condemnat fa unes setmanes a quatre anys i mig de presó per violar una noia en una discoteca de la capital catalana el desembre del 2022.
Un cop la sentència sigui ferma, si es confirma en els mateixos termes que l'emesa per l'Audiència, l'exfutbolista haurà de tornar a la presó a acabar de complir la pena.
Per què va ser condemnat el brasiler?
Dani Alves va ser condemnat a quatre anys i sis mesos de presó per l'Audiència de Barcelona per la violació d'una jove de 23 anys en una discoteca de Barcelona. La sentència es va fonamentar en la credibilitat de la víctima, destacant que no existia cap mòbil espuri per a la denúncia, com ara coneixement previ, animadversió cap a Alves, o algun altre motiu que la portés a denunciar.
Es va subratllar que la víctima va presentar des de l'inici un temor significatiu a denunciar, agreujat per la divulgació de la identitat i la imatge per l'entorn d'Alves abans del judici. Aquest temor es va corroborar amb testimonis durant el judici, inclosos els de treballadors de l'establiment.
La sentència també es va recolzar en evidències "perifèriques" que, encara que no definitives per si soles, en conjunt van permetre concloure que la relació sexual no va ser consentida. Entre aquestes evidències s'inclouen les lesions de la víctima, el seu comportament immediatament després de l'incident i les seqüeles psicològiques que va patir.
D'altra banda, es va considerar que la persistència i coherència de la víctima en les seves declaracions, tant a la fase d'instrucció com al judici, sumat a l'absència d'ànim espuri i la inexistència de consentiment per als fets, van fonamentar la condemna. La sentència va destacar que la conducta prèvia de la víctima, com ballar de manera insinuant, no suposa un consentiment per a qualsevol acte posterior.
La defensa d'Alves va intentar sembrar dubtes sobre la credibilitat de la víctima, argumentant que l'acostament inicial i l'ingrés voluntari al bany eren actes de consentiment, però la fiscalia i la defensa de la víctima van rebatre aquests arguments i van assenyalar que el consentiment ha de ser exprés i pot ser retirat en qualsevol moment. La defensa també va qüestionar els records de la víctima sobre els detalls específics dels fets