Cristina Dilla Fernández és una actriu catalana reconeguda per les seves destacades interpretacions en sèries de TV3 com Nissaga de Poder, Temps de silenci i Ventdelplà, entre moltes altres. A més, ha participat en moltes obres de teatre de Catalunya.
Llicenciada en Filologia Francesa i diplomada en interpretació per l'Institut del Teatre, Dilla va iniciar la seva carrera a la companyia de teatre infantil de Ricard Reguant, col·laborant en diverses produccions. El 1991, va participar en l'espectacle Por el amor de Dios al Teatre Goya, juntament amb el còmic Pepe Rubianes. Al llarg dels anys, ha format part de muntatges teatrals com Caracuero (1996) i Surf (1998).
Pel que fa al teatre, el 2024, va protagonitzar l'obra de teatre El joc de la veritat, presentada al Teatre Poliorama de Barcelona. A més, va participar en la pel·lícula La mesita del comedor, dirigida per Caye Casas, que ha rebut més de 30 premis i elogis de figures com Stephen King.
La saga familiar continua. Dilla és mare de Bernat Grau, que també ha intervingut en diferents sèries de la Televisió de Catalunya.
Cristina Dilla i l'edatisme
En els últims dies s'ha parlat molt del terme 'edatisme'. L'actriu catalana Emma Vilarasau, protagonista de 'Casa en llamas' és una persona de 60 anys i ha estat la protagonista sense estar malalta. En aquest sentit, l'artista va donar les gràcies a Dani de la Orden per considerar que ella seria la millor per interpretar aquest paper.
Cristina Dilla ha estat entrevistada al programa 'La Selva', de TV3, presentat per Xavier Grasset i ha subscrit les paraules d'Emma Vilarasau. Dilla també considera que en els últims anys s'han atorgat molts papers a persones joves gràcies als cànons de bellesa actuals. "En la societat hi ha una por irracional a la vellesa i al cinema també”, va dir.
Impacte de les paraules de Cristina Dilla
Cristina Dilla i Emma Vilarasau són dues companyes de professió. Han coincidit en diverses sèries de TV3, com Nissaga de Poder o Ventdelplà. Ambdues pensen el mateix en aquest debat que ara s'ha obert i que sempre ha existit. I no els falta raó. Per desgràcia, molts productors, directors o guionistes prefereixen actors i actrius joves perquè consideren que el producte final serà més atractiu. Emma Vilarasau ha demostrat que no és així.