L'economia espanyola i europea el 2025 continua marcada per l'impacte de la inflació i uns tipus d'interès que, tot i haver mostrat lleugeres baixades, segueixen lluny dels nivells prepandèmia. Aquesta situació obliga milers de famílies a replantejar els seus hàbits financers per afrontar no només la pujada dels preus, sinó també la pressió sobre el mercat laboral i la incertesa davant la sostenibilitat del sistema de pensions.
L'estalvi, que durant els mesos més durs de la crisi sanitària va assolir nivells històrics, ha retrocedit de nou fins a situar-se al voltant del 13 % segons les darreres dades publicades, i aquesta xifra evidencia que no totes les llars estan preparades per a un imprevist.
El debat sobre com i quan començar a estalviar no és nou, però pren més força cada vegada que l'entorn econòmic es torna inestable. Prova d'això és l'auge dels espais divulgatius sobre finances personals en mitjans i xarxes socials, com el recent segment de Radio Denia on s'insistia en la necessitat d'apartar diners a principi de mes i no deixar-ho a l'atzar.
En aquest context s'inscriuen els consells de l'experta Natalia de Santiago, que defensa un mètode simple, realista i eficaç per començar a estalviar sense importar els ingressos.
El mètode del 10 %: un objectiu senzill, però transformador
En una de les seves intervencions més recents, Natalia de Santiago parteix d'una idea que trenca amb molts tòpics sobre l'estalvi: no es tracta de privar-se, sinó d'organitzar-se. Segons la seva experiència, el primer que cal fer és un repàs honest del que entra i surt cada mes, incloent-hi no només les despeses fixes habituals —lloguer, hipoteca, subministraments—, sinó també aquells pagaments menys freqüents que poden desquadrar el pressupost anual, com l'IBI o l'assegurança del cotxe.
Només quan tenim clar aquest flux real d'ingressos i despeses és possible establir un objectiu d'estalvi sostenible. Natalia de Santiago recomana fixar com a meta mínima estalviar el 10 % dels ingressos nets mensuals. És a dir, una persona que cobri 1 800 € hauria de separar 180 € cada mes per al seu propi futur.
No es tracta d'una regla rígida, ja que l'experta reconeix que hi ha mesos —especialment a l'estiu o coincidint amb despeses extraordinàries— en què estalviar es torna impossible i fins i tot cal recórrer al que s'ha acumulat. Però insisteix que la clau és mantenir aquesta mitjana del 10 % a l'any, adaptant els esforços a la realitat de cada mes.
La disciplina aquí és fonamental. Segons de Santiago, el major error és esperar a veure quant sobra al final de mes per estalviar, ja que les despeses “s'expandeixen” i sempre tendeixen a ocupar tot l'espai disponible al compte corrent. Per això aconsella automatitzar el procés, transferint els diners a l'estalvi tan bon punt es rep la nòmina. D'aquesta manera, l'estalvi es converteix en una despesa fixa més, una que prioritzem per sobre dels capricis o imprevistos d'última hora.
El coixí de seguretat: la millor defensa davant imprevistos
Tenir una quantitat reservada per a emergències és un altre dels pilars de l'estratègia de Natalia de Santiago. Ella alerta que un fons de menys de tres mesos d'ingressos nets és insuficient i col·loca les famílies en una situació de vulnerabilitat. Un imprevist, com una avaria costosa o la pèrdua temporal d'ingressos, pot desequilibrar completament l'economia domèstica.
Per això, recomana fixar com a objectiu mínim un coixí de tres mesos i, en la mesura del possible, treballar fins a aconseguir sis mesos d'ingressos acumulats. Aquesta reserva, més enllà de donar tranquil·litat, permet prendre decisions sense l'angoixa de la urgència, ja sigui afrontar despeses inesperades o fins i tot replantejar el rumb professional sense pressió immediata.
Planificació i visió a llarg termini: la clau de la llibertat financera
Estalviar de manera constant requereix una visió de conjunt. No n'hi ha prou amb improvisar mes a mes, sinó que cal planificar el pressupost anual, anticipar les grans despeses i, quan el coixí d'emergències ja és al seu lloc, pensar en el llarg termini. Escollir productes financers adequats, com fons d'inversió diversificats o plans de pensions eficients, és el següent pas lògic per a qui busca no només protegir, sinó fer créixer el seu patrimoni.
El mètode de Natalia de Santiago, en resum, aposta per la constància i la previsió. Apartar un 10 % dels ingressos, automatitzar la transferència i construir un fons de seguretat són decisions que no només proporcionen protecció, sinó que també posen les bases per a una vida financera més tranquil·la i lliure.
Com repeteix l'experta, l'important no és la quantitat, sinó la regularitat. Pagar-se a un mateix primer no és només un consell pràctic: és una filosofia que, quan s'incorpora a la rutina, canvia completament la relació amb els diners i permet mirar el futur amb una altra seguretat.