El programa 'Quatre Parets' de TV3 ha decidit blanquejar l'okupació i per fer-ho ha comptat amb la presència d'una de les actrius més conegudes de la televisió pública del nostre país. El producte consisteix en una entrevista informal de la presentadora, l'arquitecta Núria Moliner, que visita la casa dels entrevistats. Una cosa semblant a 'El Convidat' d'Albert Om, però més centrat en l'habitatge.
En altres programes hem vist l'exjugador del FC Barcelona Bojan Krkic o la prestigiosa xef Martina Puigvert, de 'Les Cols', que viu en una casa impressionant, a la Garrotxa, envoltada de natura. Ara hem conegut la vida de Patrícia Bargalló, actriu catalana que ha participat a 'El Cor de la Ciutat' o a 'Com si fos ahir', entre altres.
Viu a Barcelona, en una casa okupada. Ha sortit de l'armari, en el sentit immobiliari i ha explicat quina és la seva situació. Ha arreglat la casa i se la sent com seva. Viu en aquest domicili des de fa molts anys, amb els seus fills. I això no és tot! Un d'ells va néixer a la casa. Barballó va decidir que no volia parir a l'hospital. "Es pot dir literalment que ha nascut aquí", apunta.
Crítiques a l'especulació en matèria d'habitatge
L'artista s'ha mostrat molt crítica amb algunes pràctiques, diu, de bancs, fons d'inversió i grans tenidors. Assegura que l'habitatge és un dret i que no es pot especular amb ella. Fa 14 anys que viu en aquesta casa: "Això estava fatal, quan vam entrar nosaltres no. Era una casa de coloms plena de merda, abans no era habitable, però s'ha fet molta feina. Ara són casetes cuquis. Els espais te'ls fas teus quan els habites. I aquest espai és casa nostra".
Els activistes argumenten que el dret a la propietat privada no és absolut i està subjecte a una funció social recollida en diverses constitucions, com és el cas de l'article 33 de la Constitució espanyola. Si una propietat no compleix amb aquesta funció social –per exemple, romanent buida durant anys esperant una pujada en els preus– perd legitimitat moral davant el dret de persones vulnerables que necessiten habitatge.
L'argument principal parteix de la premissa que l'habitatge no hauria d'entendre's únicament com un bé comercial subjecte als capricis del mercat, sinó com un dret fonamental. Aquests activistes defensen que, quan els immobles queden buits durant llargs períodes o són utilitzats exclusivament amb fins especulatius, es vulnera el dret a l'habitatge de milers de persones que no poden accedir a un habitatge digne.