El tradicional missatge de Pasqua del rei Carles III d'Anglaterra s'ha convertit aquest any en inesperat protagonista de debat i controvèrsia. Cada any, els monarques britànics dirigeixen unes paraules solemnes amb motiu d'aquesta festivitat cristiana, ressaltant valors com l'amor, l'esperança o el sacrifici. Però aquesta vegada, el text —amb to espiritual i reflexiu— ha cridat l'atenció per un detall molt concret que no ha passat desapercebut.
El missatge, que comença fent al·lusió al gest de Jesús en Dijous Sant rentant els peus dels seus deixebles, ressalta amb profunditat l'ensenyament d'humilitat, compassió i entrega que defineix el cristianisme. No obstant això, aviat fa un gir que ha fet aixecar moltes celles.
Més enllà del cristià
En un dels seus paràgrafs centrals, el missatge real destaca que l'amor demostrat per Jesús també reflecteix “l'ètica jueva de cuidar l'estranger i els necessitats”, per després afegir que aquest sentiment és “un profund instint humà que ressona en l'islam i altres tradicions religioses”. La frase, que pretén ser inclusiva i universal, ha estat interpretada per alguns com una obertura ecumènica… i per altres, com una desafortunada equiparació en un context reservat al cristianisme.
A Twitter, les reaccions no es van fer esperar. Mentre alguns usuaris van aplaudir la “sensibilitat interreligiosa” del monarca, altres es van mostrar molestos: “Quan felicita el Ramadà no menciona a Jesucrist. Per què ara l'islam sí entra en un missatge cristià?”, protestava un tuitaire. “El cristianisme se celebra sense complexos. Per què necessitem justificar-lo sempre amb altres religions?”, afegia una altra usuària.
Una doble barra de mesurar, segons les crítiques
Tal com molts han recordat, en anteriors missatges oficials dirigits a comunitats musulmanes —com durant el Ramadà o l'Eid— Carles III no ha fet menció alguna al cristianisme. Tampoc quan felicita la comunitat jueva pel Yom Kipur o el Rosh Hashanà. Aquesta asimetria ha estat interpretada com una cessió simbòlica que molesta especialment a aquells que defensen mantenir una identitat religiosa clara en actes d'aquesta naturalesa.
El rei, conegut pel seu interès en el diàleg interreligiós i pel seu desig de ser un monarca “per a tots els credos”, sembla voler projectar una imatge de pont entre cultures. Però aquest intent no sempre és comprès ni acceptat amb la mateixa calidesa. Alguns sectors ho veuen com un gest noble. Altres, com una falta de fermesa en les arrels pròpies.
La frase que ho va encendre tot
Tot l'enrenou té el seu origen en aquesta afirmació concreta inclosa en el missatge real:
“Un profund instint humà que ressona en l'islam i altres tradicions religioses.”
Una frase breu, però suficient per provocar un intens debat. Un gest de respecte interreligiós o una concessió fora de lloc? La polèmica, en qualsevol cas, està servida.