El cap de setmana passat es va desfermar un huracà mediàtic per la festa d'aniversari de Lamine Yamal, que acaba de fer 18 anys. El que va començar com una celebració privada es va convertir ràpidament en un escenari polític.
El Govern d'Espanya, liderat per la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, ha utilitzat l'incident com a plataforma per promocionar la seva reforma de les lleis de Dependència i Discapacitat.
Context de la polèmica i la reacció institucional
Ana Redondo va qualificar la festa com un “abús” envers persones vulnerables i va afirmar que “hi ha altres maneres molt millors de gaudir d'una celebració”. La seva intervenció va ser immediata després de l'esdeveniment. L'ocasió es va aprofitar per destacar que el Consell de Ministres acaba d'aprovar una reforma que endurirà les sancions (fins a 1 milió d'euros) contra espectacles que denigrin persones amb discapacitat.
El ministre Pablo Bustinduy també va entrar en escena demanant a la Fiscalia i altres autoritats que investiguin si la festa va vulnerar la Llei General de Discapacitat. De seguida, l'ADEE va presentar una denúncia i va considerar “intolerable” que s'hagi contractat persones amb nanisme únicament com a “reclam”. Tanmateix, alguns artistes contractats van afirmar que es van sentir respectats i que van ser convidats de manera professional
A RAC1 un dels artistes va afirmar: "Des de fa un parell d'anys aquesta gent ens està perjudicant, volen prohibir una feina que ens agrada, i en cap cas han ofert feina o cursos a la gent afectada".
Oportunisme polític i contrast amb casos anteriors
El que més ha molestat als observadors crítics és la velocitat amb què el Govern es va erigir per donar la notícia. Aquesta resposta contrasta amb el silenci en incidents similars o més greus en anys recents, sense campanyes oficials. Sembla evident que s'ha aprofitat la fama del jove futbolista per obtenir rèdit mediàtic abans de les eleccions
Fins ara, no s'havien imposat multes per aquest tipus de vulneracions en esdeveniments privats, i el Govern sembla haver accelerat la reforma legal aprofitant el rebombori. Aquest ús de la polèmica com a megàfon polític evidencia que no es tractava tant de protegir persones vulnerables com de situar l'agenda pública en clau electoral. Una estratègia més per part dels partits polítics
Dades legals i preocupacions sobre estigmatització
La reforma, presentada com una salvaguarda per a minories vulnerables, amplia la tipificació d’“infracció greu” a actes que exposin o denigrin persones amb discapacitat, amb multes de fins a 1 milió d'euros. El director general de Discapacitat va alertar del perill que “persones amb diners, persones amb poder, es creguin impunes”.
Tanmateix, aquesta reforma també ha generat debat. Per a l'ADEE, serveix per frenar “estereotips i discriminació”. En canvi, artistes amb acondroplàsia argumenten que se'ls limita el dret a treballar en públic si qualsevol presència s'interpreta com a burla.
Defensa social o teatre polític
L'Executiu ha aconseguit que es parli de la seva reforma, però ho ha fet utilitzant un futbolista de només 18 anys. Aquesta estratègia corre el risc de desvirtuar la causa legítima de protegir persones amb discapacitat. En instrumentalitzar una festa privada per guanyar visibilitat, es converteix en una operació de comunicació més que no pas en un compromís genuí.
El risc d'estigmatitzar els artistes amb acondroplàsia és real. La seva veu queda eclipsada i es cau en la paradoxa de castigar qui denúncia en comptes de generar espais d'inclusió reals.
I ara què
Perquè la reforma sigui creïble, el Govern haurà de demostrar voluntat més enllà de la retòrica. No n'hi ha prou amb multes simbòliques; calen campanyes educatives integrals, mesures d'inclusió laboral real i un canvi cultural profund.