Els ascensors solen donar molt de joc per a tota mena d'experiències, tant pel que fa a històries reals, com a les fictícies que s'incorporen a moltes pel·lícules i sèries de televisió. Des del terror de la mítica El ascensor (Dick Maas, 1983), a la vertiginosa acció protagonitzada per en John McClane que va immortalitzar Bruce Willis a Jungla de cristal (John McTiernan, 1988), passant per la comèdia delirant de Misterioso asesinato en Manhattan (Woody Allen, 1993).
I, per descomptat, també hi ha les escenes que aprofiten el reduït i tancat espai de l'ascensor per crear un ambient seductor, com la que inclou 50 sombras de Grey (Sam Taylor-Johnson, 2015). Amb les seves múltiples varietats i molt per albergar, els ascensors formen part d'una localització constant a l'imaginari dels creadors audiovisuals i les seves fonts d'inspiració continuen sent inesgotables.
A l'ascensor amb Elsa Anka
Tot i que sembla que no va succeir als ascensors del Nakatomi Plaza, ni hi havia una clara intenció de practicar els jocs eròtics de Dakota Johnson, l'anècdota viscuda per la presentadora de televisió catalana Elsa Anka podria pertànyer a l'escena d'una pel·lícula. La presentadora barcelonina de 58 anys ha estat convidada per participar al programa Planta Baixa de TV3, que presenta i dirigeix Agnès Marquès. Durant la seva intervenció, Anka ha rememorat un fet personal que va experimentar a un hotel de Sevilla.
"Vam arribar a les tantes de la nit amb una persona amb qui havíem sortit i que després es va convertir no en amant, però sí en amic. Va ser molt emocionant aquell moment que jo estava en una planta i ell en una altra, es van obrir les portes i va ser com 'Bufff' A la teva planta o a la meva? Una experiència que ha anomenat "pseudo-eròtica", i que ha volgut compartir a través d'un to divertit i una mica nostàlgic.
Elsa Anka va fer els seus primers passos professionals a través del món de la publicitat, fent el salt a la televisió a mitjans dels anys vuitanta. El seu debut televisiu es va produir de la mà de Rosa Maria Sardà i el programa Aquí te quiero ver de TVE. Posteriorment participaria en programes d'Antena 3 i Telemadrid, per arribar a TV3 a mitjans dels noranta, mitjançant Persones humanes, que presentava Miquel Calçada. La seva trajectòria a la cadena pública catalana inclou una breu participació a El cor de la ciutat, mentre que en la seva testimonial presència cinematogràfica, se la recorda per interpretar la mare de Cristo a Herois, l'emotiu film generacional dirigit per Pau Freixas el 2010.