L'acadèmic de la RAE i escriptor Arturo Pérez‑Reverte ha sorprès els seus seguidors a X en respondre en català a una usuària de Sabadell que l'havia insultat durament. Aquesta intervenció ha generat nombrosos titulars.
Però la intenció de Pérez‑Reverte sembla estar més alineada amb el seu estil irònic i catalanòfob que amb un gest d'interès lingüístic o cultural. La història va més enllà del simple encreuament verbal i afegeix un nou capítol a la seva relació conflictiva amb Catalunya.
Arturo Pérez-Reverte utilitza el català fent servir el traductor
Tot va començar quan Pérez‑Reverte va compartir un tuit nostàlgic evocant la cançó "Suspiros de España". El va acompanyar d'una reflexió sobre els emigrants espanyols d'abans. Poc després, una usuària el va posar al seu lloc: "Ets un puto imbècil i una mala persona", en català. Per a sorpresa de tothom, Pérez‑Reverte va respondre també en català:
"No us refieu de les aparences. Quan se'm parla en espanyol, aquesta bonica llengua que vostè i jo compartim, milloro molt. Proveu de fer-ho i veureu que sóc un encant."
La tuitaire va replicar que "no compartíem res", a la qual cosa l'autor va rematar amb més ironia. "Per primera vegada a la meva vida faré servir a Twitter un emoji. Vostè s'ho mereix, criatura". Aquest va ser, a més, el primer ús d'emoji al seu compte personal, acompanyat d'una burla subtil i la bandera d'Espanya.
No és la primera vegada
No és la primera vegada que l'amic de Pablo Motos genera polèmica per temes lingüístics o identitaris. El 2024 va ironitzar sobre els cartells en asturià, defensant publicacions només en llengua cooficial i anomenant-ho Disneylandia lingüística. També ha encès debats polítics amb referències crítiques a líders com Pablo Iglesias o Irene Montero.
Aquests episodis mostren un patró. Una ferma defensa de la unitat lingüística del castellà i el seu rebuig a les llengües minoritzades amb més de 10 milions de parlants.
Aquest enfrontament reflecteix el que molts ja sabien. Pérez‑Reverte no defuig confrontacions, sigui qui sigui l'interlocutor. Respondre en català no va ser un gest cultural ni un acostament lingüístic. Va ser una decisió deliberada per intentar riure's de la seva interlocutora.