En les últimes setmanes, Anna Gabriel, exdiputada de la CUP, ha tornat a generar titulars gràcies a una nova entrevista en el programa digital La turra, conduït per la periodista Alba Riera. Encara que l'interès principal estava centrat en aspectes polítics —Gabriel va viure gairebé cinc anys a Suïssa després del referèndum de l'1 d'octubre—, un dels moments més comentats de la trobada ha estat la pregunta sobre la seva vida privada, especialment la relació que manté amb Jordi Évole.
El sorprenent d'aquesta part de la conversa va ser que Riera no va esmentar explícitament el nom del periodista; tanmateix, la insinuació era clara. Gabriel, fidel al seu discurs habitual, va parlar amb franquesa: va admetre comprendre la curiositat del públic, però també va deixar caure la seva crítica cap als mitjans que es nodreixen del personal. Va destacar, amb la seva habitual coherència, que fa temps que està acostumada a ser objecte de comentari, atès que viu en un poble, Sallent, on pràcticament ningú pot mantenir la seva privacitat al complet.
El rebombori no va venir només per la confirmació de la seva relació amb Évole, sinó també per la menció del seu “desencant” amb la repercussió que va tenir la notícia. Gabriel va ser taxativa en dir que “no desitja” que les qüestions sentimentals siguin part de l'agenda mediàtica, però entén com funciona l'ecosistema informatiu. Va recordar aquesta visió tan característica de la seva formació política: “el personal és polític”, i que no la desmentirà ara.
Aquí entra Juliana Canet, la jove comunicadora i ‘instagramer’ amb un alt perfil a les xarxes. Tant ella com altres noms en l'òrbita de la comunicació digital han criticat en algun moment la cobertura “xafardera” que de vegades esquitxa l'escena pública catalana. Segons fonts properes, Canet va qüestionar el rol d'alguns periodistes en la divulgació de la vida privada de figures polítiques.
En aquest sentit, Gabriel va alçar la veu contra aquesta dimensió de l'esfera mediàtica, sense assenyalar directament a Canet, però deixant un missatge crític clar: “costa entendre” que es dediqui temps i recursos públics a certs temes que, en la seva opinió, no aporten gran valor al debat públic.
Crítica als mitjans de comunicació públics
Així, la polèmica es perfila: si bé Gabriel accepta la curiositat col·lectiva, suggereix que la premsa, especialment la lligada a mitjans públics, ha de manejar un límit. Sota aquest prisma, l'exdiputada de la CUP s'uneix a la reflexió de si el periodisme ‘rosa’ o el ‘xafardeig’ tenen cabuda en ràdios i televisions finançades per tots.