El proper 12 de maig els ciutadans de Catalunya estan citats a les urnes per renovar la seva confiança amb els polítics actuals i formar un nou Parlament que representi millor sentir el poble. El 14 de febrer del 2021 el partit més votat va ser el PSC, seguit d'ERC i de Junts per Catalunya. Els socialistes van aconseguir 33 escons, els mateixos que els republicans i Junts va aconseguir 32 butaques. La unió entre els partits processistes (ERC, Junts i CUP) va aconseguir 74 vots i el 'procés' va continuar una legislatura més amb els de Pere Aragonès en solitari durant la segona meitat.
Ara, els catalans i les catalanes tenen l'opció de donar la seva veu una vegada més. Podran tornar a donar el seu vot a un Pere Aragonès que va mentir el seu poble quan va prometre sotmetre's a una qüestió de confiança. Podran atorgar la confiança al Príncep de Waterloo o a la CUP, que anteposa les seves polítiques antisistema a l'alliberament nacional.
A mesura que s'acosta la data de la contesa electoral, les xarxes socials cremen i els principals perfils llancen els seus missatges per convèncer els indecisos. És el cas de l'activista Albert Donaire, que sempre ha defensat la llengua i la cultura catalana i ha estat molt crític amb els polítics que han tingut la possibilitat de fer-ho i no ho han fet.
Donaire critica la situació del català, en clar retrocés any rere any. Cada cop són més els joves que utilitzen el castellà en les seves relacions habituals amb amics i en la feina. Segons ell, l'arribada d'una immigració massiva als anys cinquanta i seixanta provinent de punts d'Espanya no ha ajudat a revertir el problema, fins al punt que actualment estem pitjor que al franquisme. L'exemple més clar es va produir el 2017, quan després de l'aplicació de l'article 155 i la voluntat del Govern d'Espanya d'acabar amb Catalunya, el partit més votat va ser Ciutadans.
Des de la caiguda de la dictadura oficial fins al 2003 va governar a Catalunya la Convergència de Jordi Pujol. Després, després d'un parèntesi socialista amb Pasqual Maragall i Pepe Montilla al capdavant, han governat partits suposadament independentistes i que en els seus programes electorals venien defensar la llengua i la cultura. Tenien competències per fer-ho, però a l'hora de la veritat, han mirat cap a una altra banda. En són exemples l'emissió de sèries en castellà a la Televisió de Catalunya o quan, per electoralisme, els polítics asseguren que en una Catalunya independent el castellà seria llengua oficial.
"Quants països que s'independitzen volen que la llengua del país que els va oprimir durant segles continuï sent la seva llengua oficial"?, es pregunta Donaire, no donant crèdit a la mesura electoralista i que només cridar l'atenció dels rufians del Baix Llobregat.
Irrupció de partits identitaris i independentistes de veritat
Després d'uns excel·lents resultats a les eleccions municipals del maig del 2023, Sílvia Orriols es va convertir en l'alcaldessa de Ripoll. Orriols serà la cara visible del partit a la demarcació de Girona. Aliança Catalana es defineix com un partit identitari que vol recuperar els valors, la identitat, la cultura i la personalitat de la Catalunya que va ser arrabassada fa més de tres-cents anys.
Tot i el veto dels mitjans de comunicació tradicionals, públics i subvencionats, les enquestes pronostiquen l'entrada d'Aliança Catalana al Parlament amb una forquilla de zero a tres diputats.