En els últims dies, una xerrada entre dos jugadors del FC Barcelona ha captat l'atenció tant d'aficionats del club com d'usuaris habituals de xarxes socials. No es tracta d'una polèmica futbolística ni de declaracions explosives sobre el rendiment de l'equip. Tot el contrari: el to era cordial, distès, fins i tot entranyable.
Dos dels grans referents ofensius del Barça en les seves respectives categories es van asseure cara a cara per parlar de la seva experiència al club, la seva vida a Catalunya i la connexió amb els aficionats. Una conversa entre companys que comparteixen nacionalitat, idioma, i ara, també samarreta. Un porta ja diverses temporades marcant gols al Camp Nou. L'altra acaba d'aterrar, però ja ha deixat empremta amb les seves actuacions.
Entre comentaris sobre la seva adaptació, anècdotes personals i mostres d'estima pel club i la ciutat, tot semblava fluir amb naturalitat. Fins que, de manera inesperada, va sorgir una pregunta que va fer que l'ambient canviés subtilment.
Un dubte que descol·loca
En un moment de la conversa, ella li pregunta amb un gest gairebé innocent: "He sentit que als catalans de vegades els diuen com a nosaltres, és cert?". Ell, amb la serenitat i amabilitat que el caracteritza, assenteix. I respon sense dubtar que se senten molt còmodes aquí, que han encaixat bé en aquest país, i que aquesta suposada coincidència sembla, d'alguna manera, un senyal d'acceptació mútua.
Ningú sembla incòmode. Ningú riu nerviosament ni desvia la conversa. El to continua sent suau, amistós. Però tan bon punt aquest fragment arriba a les xarxes, es produeix quelcom que ni els protagonistes ni els responsables del contingut semblaven preveure.
Una reacció inesperada
El que semblava un detall anecdòtic comença a generar comentaris de tota mena. Al principi, alguns ho prenen amb humor. Però aviat s'hi sumen veus que adverteixen d'alguna cosa més profunda. Usuaris que coneixen bé el context comencen a compartir explicacions, algunes en to didàctic, altres visiblement molestes. Apareixen fils aclaridors, missatges històrics, i fins i tot referències a contextos polítics i esportius que han marcat dècades de tensions.
La pregunta d'una acabada d'arribar, formulada sense malícia, es converteix en el centre d'una conversa molt més àmplia. No pel que ella va dir, sinó pel que no sabia.
Una paraula amb una càrrega oculta
El terme que va sorgir durant aquesta xerrada, aquell que ambdós protagonistes van relacionar amb certa simpatia cultural, no sempre ha estat usat amb bones intencions. Lluny de ser un sobrenom afectuós, ha estat emprat històricament en to despectiu per ridiculitzar els catalans. El seu origen no té res a veure amb la nació d'ambdós futbolistes, sinó amb una llarga història d'incomprensió, burla i menyspreu.
En camps de futbol, en xarxes socials, en determinats cercles mediàtics, aquesta paraula ha estat utilitzada com a insult, escridassada amb càntics ofensius o llançada com a forma de menyspreu. Molts a Catalunya ho saben. Molts ho han viscut. I per això, quan dues figures tan estimades ho esmenten amb tanta naturalitat, és inevitable que alguna cosa faci mal.
El que va començar com una simpàtica conversa entre golejadors, ha acabat revelant —una vegada més— com una paraula pot amagar dècades de conflicte i com, fins i tot sense saber-ho, el passat pot colar-se en el present.