La temporada avança cap al seu desenllaç i per a alguns equips l'últim tram serveix més per examinar sensacions que per sumar punts crucials. En aquest escenari arribava el Reial Madrid al Sánchez-Pizjuán, sense objectius classificatoris pendents però amb la responsabilitat de tancar el curs amb bones sensacions. El que s'esperava era un partit senzill per als blancs, però el desenvolupament sobre la gespa va tornar a deixar dubtes al voltant de la capacitat ofensiva dels d'Ancelotti, especialment davant un Sevilla que va jugar en clara inferioritat.
Un partit marcat per les expulsions i la falta de pegada blanca
El partit va començar amb un ritme inesperadament tens. El Sevilla va patir la primera expulsió en només el minut 12, quan Loïc Badé va veure la targeta vermella directa. A partir d'aquell moment, el Reial Madrid va disposar d'una superioritat numèrica aclaparadora durant més d'una hora i quart. La lògica convidava a pensar en una allau blanca sobre la porteria sevillista, però la realitat va ser molt diferent: l'equip de Carlo Ancelotti es va topar una i altra vegada amb una defensa organitzada i un bloc baix que va resistir els atacs, mostrant la versió més inofensiva del Madrid.
La situació es va agreujar per als locals amb una segona expulsió, la d'Isaac Romero, al minut 48. Des de llavors, els madridistes van tenir el control absolut de la pilota, però la incapacitat per generar perill real va començar a encendre les alarmes tant en l'afició com en els analistes més mediàtics.
La desesperació de Tomás Roncero: El termòmetre del madridisme
Entre els molts ulls que seguien el partit hi havia Tomás Roncero, periodista d'AS i una de les veus més reconegudes (i viscerals) del madridisme a les xarxes socials. A través del seu compte de Twitter, Roncero va ser un reflex del sentir general: incredulitat i frustració pel que estava presenciant.
Abans que el marcador s'obrís, Roncero publicava un missatge clar: "Si el Madrid no és capaç de menjar-se un Sevilla amb nou al camp és per enfadar-se de forma colèrica". Era el minut 75 i el gol seguia sense arribar. La sensació d'impotència s'apoderava de la graderia i, per descomptat, de qui analitzava el partit des de casa.
Minuts després, i amb el Madrid encara sense perforar la meta de Nyland, el periodista insistia: "Ni contra nou. Això és un malson". Ambdós missatges es van viralitzar a l'instant, sumant desenes de milers de visualitzacions i posicionant Roncero com a portaveu de la desesperació blanca.
Un Reial Madrid amb problemes ofensius malgrat la superioritat
Les crítiques de Roncero no eren gratuïtes. El Reial Madrid va acumular possessió, va rondar l'àrea i va sumar centres a l'àrea petita, però la falta de dinamisme i d'alternatives en la línia ofensiva va ser notòria. Vinicius i Rodrygo, dos dels noms habituals en atac, seguien sense estar disponibles, cosa que va obligar a confiar de nou en Mbappé, convertit en l'únic referent ofensiu fiable en aquest tram final de LaLiga.
Va ser precisament el francès qui va desencallar la situació al minut 75, trencant la resistència del Sevilla i posant en avantatge els seus. El gol no va evitar que la imatge mostrada durant més d'una hora de partit continuï sent motiu de debat entre els aficionats. Jude Bellingham, que va tornar a aparèixer en els minuts finals, va sentenciar amb el 2-0 al 87, maquillant un resultat que no reflecteix la dificultat real que va viure el conjunt madridista.