La nova palanca econòmica del FC Barcelona ha generat una onada de crítiques, no només entre aficionats i analistes, sinó també dins dels mateixos mitjans esportius. L'acord que el club blaugrana ha signat amb el Govern de la República Democràtica del Congo ha estat durament qüestionat pel periodista Tomás Guasch.
Segons les estimacions, el Barça podria ingressar prop de 44 milions d'euros gràcies a aquest acord, que inclou una col·laboració amb el Govern congolès durant les pròximes quatre temporades.
Però per a Guasch, el problema no és només econòmic, sinó ètic. “El futbol d'elit traient diners d'un dels països més pobres i conflictius del món... no em sembla que això tingui res a veure amb els ‘valors’ del Barça”, va lamentar el periodista amb rotunditat.
“Manca d'escrúpols”
Guasch va ser especialment dur amb la gestió del club presidit per Joan Laporta. Va afirmar que, igual que passa en altres àmbits del país, al futbol espanyol la paraula “escrúpol” sembla haver desaparegut del diccionari. “No existeix escrúpol enlloc, i aquest acord ho demostra.
Anar a fer negocis a un país en guerra, sense drets fonamentals garantits, només per diners, és una mostra de fins a quin punt hem normalitzat allò que és immoral”, va expressar amb una evident indignació.
El també periodista David Sánchez, tot i que menys taxatiu, va coincidir en part amb la crítica. “Jo, si estigués al lloc de Laporta, no ho faria. Però és cert que no és l'únic club europeu que s'ha recolzat en convenis d'aquest tipus per sanejar els seus comptes”, va explicar.
I és que, efectivament, equips com el Mònaco, el Milan o l'Arsenal també han tancat acords amb països com el Congo o Rwanda els darrers anys, cosa que evidencia una tendència preocupant dins del futbol internacional.
Escoles i projectes… són suficients?
El FC Barcelona ha intentat justificar l'operació destacant que, a canvi de l'acord, es duran a terme projectes socials com la creació d'escoles de futbol i programes de desenvolupament comunitari a la República Democràtica del Congo. Però per a Guasch, aquest argument no és suficient per rentar la cara d'aquesta decisió.
“Ja ens van vendre que portar la Supercopa a l'Aràbia Saudita era una oportunitat per fomentar la igualtat i el canvi en un país sense drets per a les dones… i ja vam veure què va passar. Això és el mateix: molt embolcall, però poca ètica”, fent referència a la controvertida decisió de jugar tornejos en països amb mancances democràtiques.
“Si ho fa el Barça, tot crema”
Un dels punts més comentats de la tertúlia va ser la doble vara de mesurar que, segons alguns, s'aplica al Barcelona en comparació amb altres clubs europeus. David Sánchez va apuntar que quan és el Barça qui protagonitza aquest tipus de notícies, la polèmica esclata: “Si ho fa el Barça, es lia. Però si ho fa un altre club, sembla que no passa res”.
Les crítiques a l'anterior etapa de patrocini amb Qatar Foundation o Fly Emirates també van sortir a la llum. En el seu moment, aquestes decisions van ser objecte de debat per la seva vinculació amb règims autoritaris i conflictes internacionals. Avui, el club torna a estar al punt de mira.
Un problema de valors o de supervivència?
La pregunta de fons segueix oberta: fins a quin punt pot o ha de comprometre un club com el FC Barcelona els seus valors per salvar els seus comptes? On és el límit entre la necessitat econòmica i la integritat institucional? Per ara, l'acord amb el Congo segueix endavant, però el debat sobre la moralitat al futbol d'elit està molt viu.