Fa dos dies poca gent en coneixia el seu nom, però ara s'ha convertit en un referent de l'esport espanyol. Pau Echaniz fa 24 hores que està en boca de tots després d'haver-se penjat la medalla de bronze del coll de forma inesperada. Ho va fer a la prova de K-1 a l'eslàlom piragüista dels Jocs Olímpics del 2024.
Es va classificar per a la final molt esgotat amb el 12è millor temps, l'últim que accedia a la baralla pel metall, i, per descomptat, no figurava com un dels favorits per les cases d'apostes per enfilar-se al podi. Però això tenen els Jocs Olímpics. Pau Echaniz es va marcar un 88,87 baixant el primer i esperant que ho fessin els onze palistes restants.
Tot i això, només dos van ser capaços de superar el registre de l'espanyol i Pau Echaniz va poder brindar-li a la delegació espanyola la seva quarta medalla des que comencés la competició olímpica. Va brincar d'alegria com probablement no havia fet mai abans a la seva vida i ho va celebrar amb tota la seva família i equip.
Pau Echaniz, futboler i amb missatge a Lamine Yamal
Després d'aquesta fita, hem pogut anar coneixent una mica més el perfil de Pau Echaniz gràcies a les entrevistes que ha anat concedint a diversos mitjans de comunicació que s'han traslladat a París. Per exemple, sabem que el seu pare, Xabi Echaniz, seleccionador i el seu entrenador, també va participar en uns Jocs; si escau, als de Barcelona 92 i Atlanta 96. A més, la seva madrastra és Maialen Chourraut, triple medallista olímpica també en piragüisme.
Pau Echaniz va néixer a Sant Sebastià i per això ha reconegut ser seguidor de la Reial Societat, però es va traslladar a la Seu d'Urgell amb tot just un anyet i això el va fer simpatitzar amb el Barça. De fet, el seu gran ídol de la infància era un jugador culer que no solia estar entre els favorits dels nens. "Quan era petit tots volien ser Messi o Cristino Ronaldo, jo sempre em demanava ser Puyi, és el més gran", va confessar al Mundo Deportivo.
Després va afegir, en aquesta mateixa entrevista: "Era el meu referent en tot. Fins i tot després vaig estudiar a la Pobla de Segur... m'agradava tot. Potser si he adoptat part de la seva urpa i per això sóc bronze olímpic".
Després, amb 19 anys va retornar a Sant Sebastià, on va compaginar els seus somnis i entrenaments esportius amb els estudis. A més, ja ha creat la seva pròpia marca de roba, la que, per cert, recomana a Lamine Yamal. Així ho explica: "Volia estudiar moda i patronatge. Tinc un estil molt particular, m'agrada treballar amb pells. Segur que és un estil que a Lamine Yamal li aniria molt bé".
També va opinar sobre la Reial Societat: "És el meu equip, de sempre, i el que estan fent amb la gent jove és impressionant. Oyarzabal és el líder d'aquesta generació, boníssim".