Les noves generacions ens hem acostumat a veure un Reial Valladolid que alterna descensos a Segona Divisió amb ascensos a Primera, però incapaç de consagrar-se entre la noblesa futbolística. La seva complexa situació empresarial tampoc ha ajudat gaire a fer del val·lisoletà un equip referent a Espanya. Ronaldo va comprar el club amb auguris de poder-ho fer referent a la nostra lliga, però, res més lluny de la realitat, això no ha arribat a produir-se; ni tan sols s'hi ha acostat.
Però això no ha estat sempre així, ni de bon tros. A la fi del segle anterior, el Pucela va viure una època gloriosa amb classificacions europees. Ho va fer, en gran manera, per 'culpa' de dos jugadors que, a força de gols i talent, van portar el Reial Valladolid a un altre nivell.
Víctor Fernández i Alen Peternac van formar una dupla de somni al José Zorrilla, protagonitzant jugades pròpies de videojoc o de dibuixos animats. Res no li havien d'envejar Oliver Atom i Tom Baker. Tots dos van coincidir a Pucela de 1996 a 2000, quatre anys que els aficionats blanquivioletes recorden amb especial afecte i enyorança.
El mandat de Víctor i Peternac
Aquests extraordinaris quatre anys van començar amb el Real Valladolid classificant-se per a la Copa de la UEFA, l'actual Europa League, a la 1996/97. Els gols de Víctor, especialment, i de Peternac van ser la carta definitiva que van empènyer els val·lisoletans a aquesta fita històrica. Era el tercer cop (i l'últim, de moment) que l'equip del nord aconseguia participar en un campionat continental.
Aquell any van acabar a la setena plaça de la lliga espanyola, cosa que va ser rebut entre la parròquia com un èxit bàrbar. No van tenir gaire èxit, però, en la seva participació europea, ja que van caure derrotats a la segona ronda que van disputar, els setzens de final, davant de l'Spartak de Moscou.
Això sí, Víctor i Peternac van seguir demostrant el seu excel·lent nivell sobre el verd. Per exemple, a l'afició del Reial Valladolid no s'obliden d'aquell fantàstic gol que tots dos van protagonitzar al Camp Nou aquell curs, el 1996/97. El croat es va recórrer tot el camp sortejant diversos rivals i, després de combinar amb l'espanyol, va rematar amb la testa la pilota al fons de les malles.
La Liga 1997/98 - J10 - Barcelona 1 - 2 Real Valladolid
Aquell xoc va acabar amb victòria blanquivioleta per 1-2 davant d'un Barça de gran entitat entrenat per Luis Van Gaal i amb jugadors com Rivaldo, Luis Figo, Luis Enrique o Guillermo Amor. Els dos anys següents van transcórrer de la mateixa manera, sense gaires èxits esportius, però amb Víctor i Peternac com a grans il·lusionistes amb la pilota als peus. L'estiu del 2000, tots dos van abandonar el Real Valladolid.
El llegat de Victor Fernández al Real Valladolid
Nascut a Mèrida el 1974, Víctor Fernández es va criar a la pedrera del CD Leganés, encara que també va tenir un petit pas per la del Reial Madrid. Es va estrenar com a professional al Tenerife, que el va cedir una temporada al Toledo abans de vendre'l al Reial Valladolid l'estiu del 1996. I en aquell moment la seva carrera faria un tomb de 180 graus.
Va passar d'anotar 2 gols a Segona Divisió a la 1995/96 a anotar 16 amb el Pucela a Primera a la següent. En els dos cursos posteriors, encara que va continuar sent igual de resolutiu sobre el verd, les seves xifres van baixar, amb 5 i 4 gols. Però en la seva última temporada del seu primer periple al José Zorrilla, la 1999/2000, en va anotar 13.
¿Quién es realmente Víctor Manuel Fernández?
El juliol del 2000 va canviar la blanquivioleta del Reial Valladolid per la groga del Vila-real, on va estar quatre temporades més. El 2004 va retornar al Pucela per jugar a Segona Divisió, encara que la seva rellevància a l'equip va ser inferior a la d'abans. El 2007 van aconseguir l'ascens i l'ariet espanyol va tornar a lluir-se a Primera a la 2007/08.
El 2009 va tornar a Segona Divisió per jugar, aquesta vegada, amb el Cartagena. I als dos anys va tornar on tot havia començat, el CD Leganés, per jugar un any a Segona B abans de penjar les botes i començar la seva carrera com a entrenador. De fet, aquella mateixa temporada va deixar de ser jugador abans del final per passar a ser el tècnic de l'equip pepinero; va aconseguir salvar-los del descens.
Després va tenir una aturada de tres anys fins que el 2015 va agafar les regnes del Cartagena, elenc al qual va dirigir durant set mesos. Des de llavors, no ha tornat a tenir cap altra aventura a les banquetes, però ara és el Coordinador de la pedrera del Reial Valladolid. I precisament aquí, a les categories inferiors val·lisoletanes, juga el seu fill, de mateix nom que ell.
Això sí, Víctor Fernández Jr, segons indiquen els darrers informes, abandonarà el Reial Valladolid per signar pel Llevant. Té 16 anys i apunta maneres. Aviat el veurem al futbol professional, segur.
VICTOR FERNANDEZ JR: EL MAYOR TALENTO PUCELA ⚪?⚽
El llegat d'Ante Peternac amb el Real Valladolid
El camí del croat al Reial Valladolid va començar abans que el de Víctor Fernández, ja que va arribar a Pucela el 1995. Havia passat abans pel Dinamo Zagreb, que el va cedir un curs al Segesta Sisak també croat. En el seu primer any com a blanc-i-violeta va anotar 22 gols, els millors registres de tota la seva carrera; fins i tot va aconseguir marcar un repòquer a la visita del Reial Valladolid al Reial Oviedo.
El curs següent, el primer en què va coincidir amb Víctor, l'ariet balcànic va haver de bregar amb diverses lesions que li van impedir repetir les seves extraordinàries xifres golejadores. Tot i això, en els dos anys posteriors va recuperar el seu instint de cara a porta, anotant 13 dianes en cadascuna de les temporades. En la seva última campanya al José Zorrilla va ser advocat a la suplència gairebé perpètua i amb prou feines va poder participar en 11 partits, en què no va marcar.
Amb tot, després del final d'aquella temporada, la 1999/2000, va tancar la seva etapa com a jugador del Real Valladolid. Ho va fer, això sí, com a màxim golejador històric del club. Títol, per cert, que encara ostenta avui, amb 55 gols. El següent en aquest registre és precisament Víctor Fernández, amb 53.
Alen Peternac va jugar després al Reial Saragossa, amb qui va guanyar una Copa del Rei, i al Reial Múrcia. El 2003 va penjar les botes després d'una última temporada a La Romareda. Durant la seva carrera, va poder jugar dos partits amb la selecció nacional, la croata. Víctor, per la seva banda, amb prou feines en va jugar un amb Espanya.
Després de retirar-se, el croat va passar a formar part d'una agència de representació en què va estar uns anys abans de ser el segon entrenador de diversos tècnics que han passat els últims anys per la banqueta del Dinamo Zagreb.
En una entrevista amb un mitjà croat el gener del 2024, Alen Peternac va reconèixer el seu amor per Real Valladolid i Espanya. “Els meus dos equips són el Dinamo, on vaig créixer, i el Reial Valladolid. Aquests són els meus dos equips que porto al cor i que em fan feliç i són part de mi. Els millors anys de la meva vida com a jugador els vaig passar a Espanya, els meus millors amics hi viuen i cada vegada que passo els visitaré i això em fa molt feliç”, va dir.