El beticisme viu dies de contrastos entre il·lusió esportiva i cautela institucional al voltant de la banqueta. L’equip ha reforçat la seva plantilla i afronta una altra campanya continental amb ambició i objectius il·lusionants. Tanmateix, el futur de Manuel Pellegrini continua sense resolució definitiva i genera un debat creixent.
Contracte en punt mort i senyals del club fins al setembre de 2025
Pellegrini va arribar a l’agost de 2020 i va canviar la inèrcia competitiva del Real Betis. El seu vincle vigent conclou el 30 de juny de 2026, de manera que afronta el seu darrer curs signat. Des del juliol hi ha hagut contactes per ampliar la relació, però van quedar aparcats sense un acord immediat. El president Ángel Haro va admetre converses estancades i va prioritzar completar un bloc competitiu aquest estiu.
El missatge institucional és prudent, tot i que internament hi ha cert optimisme amb la continuïtat de l’entrenador. Al vestidor transmeten plena confiança i descarten que l’assumpte afecti el dia a dia. Tot i així, el calendari apreta i la decisió condiciona planificació i moviments a mitjà termini. Blindar l’entrenador evitaria incerteses quan arribi el pròxim mercat d’hivern. Qualsevol dilació prolongada obriria portes a pretendents atents al rendiment de l’equip.
Balanç de Pellegrini i escenaris esportius que condicionen la signatura
Les xifres sostenen el pes de l’entrenador xilè en la història verd-i-blanca. És el tècnic amb més triomfs en la història del Real Betis i l’impulsor d’una etapa daurada. Ha classificat el club a Europa en les seves cinc temporades: quatre Europa League i una Conference League. A més, va conquerir la Copa del Rei i va tornar a portar l’equip a finals rellevants del calendari espanyol.
El gran repte pendent és un títol europeu que elevi definitivament el projecte a un altre nivell. La recent final de la Conference va acabar en derrota, deixant una espina competitiva encara present. Un altre desafiament és assolir la Champions, objectiu tantes vegades fregat des d’Heliòpolis. Per a aquest salt, el Betis necessita continuïtat metodològica i estabilitat a la seva banqueta.
Pellegrini ha construït un model reconeixible, amb sortida neta, pressió mitjana i amplitud constant. La seva gestió del vestidor va permetre optimitzar recursos i mantenir el rendiment tot i baixes importants. Aquesta identitat resulta clau quan s’encaixen Lliga i competició europea entre setmana.
En l’anàlisi de riscos, la no renovació immediata també té una lectura econòmica evident. Assegurar la seva continuïtat ajuda a ordenar jerarquies, prioritzar fitxatges i blindar un pla triennal. Sense signatura, qualsevol sotrac obriria un soroll innecessari al voltant del projecte esportiu. Esportivament, l’inici de Lliga marcarà el to de la negociació durant els pròxims mesos. Si l’equip competeix a dalt, el context serà favorable per segellar l’acord.
En cas contrari, ambdues parts podrien optar per esperar fins a la primavera. El club ha de decidir si premia la regularitat o manté la cautela pressupostària. Mentrestant, Pellegrini centra el seu discurs a la gespa i manté la plantilla enfocada. El missatge comú és inequívoc: competir cada tres dies i mantenir la identitat de l’equip. La signatura, quan arribi, s’haurà d’alinear amb l’ambició europea que exigeix la graderia.