El concepte que s'ha repetit més en aquesta eliminatòria de Champions League entre Barça i PSG és l'ADN Barça. Tot es va produir fruit d'unes declaracions del partit d'anada de Luis Enrique en què va dir el següent: «Qui representa millor l'esperit del Barça? Sens dubte, jo. No és una opinió, mireu les dades, en termes de possessió de pilota, d'ocasions de gol, de pressió alta, de títols, de trofeus.
Hi haurà qui pensi una altra cosa, però sens dubte, jo». Segurament, tot això ha generat més enrenou perquè ningú no sap molt bé de què es tracta aquest ADN Barça. Et poses a escoltar i veure programes que tracten aquest tema i cadascú diu una definició diferent. Això sí, segurament, la definició més repetida seria guanyada practicant un bon futbol, és a dir, dominar la possessió i generar ocasions.
Si interpretem l'ADN Barça tal com ho fa Luis Enrique, ho poden veure de la següent manera. Decidir entre Xavi i Luis Enrique qui és el que l'entrenador amb més ADN Barça és complicat i més si prenem com a exemple aquesta eliminatòria. El partit de tornada no es pot prendre com a prova, ja que l'expulsió Araújo a la mitja hora de joc i la necessitat del conjunt parisenc per remuntar el partit van provocar que el PSG fos l'equip amb més possessió i que va generar més perill.
Al partit d'anada, el PSG va tornar a tenir més possessió i va generar més ocasions de gol, això sí, el Barça va disparar més vegades entre els tres pals. Si tenim en compte l'eliminatòria, encara que com ja s'ha comentat, no podem prendre'l de punt de partida, i segons la manera com Luis Enrique ho interpreta, va ser el tècnic parisenc qui va tenir més possessió durant tota l'eliminatòria i va generar més ocasions de gol. Luis Enrique va voler posar Xavi el compromís essencial, la superstició d'un model que ell ja no pot imposar perquè ni es té a si mateix ni té Iniesta ni Messi.