El FC Barcelona s'ha coronat campió de LaLiga EA Sports 2024-2025 en un escenari simbòlic: l'RCDE Stadium. Guanyar un títol a casa de l'etern rival local sempre té un sabor especial, però en aquesta ocasió, el triomf ha despertat un ventall d'emocions dins i fora del terreny de joc.
Des de la brillant actuació de Lamine Yamal fins als ecos a les xarxes socials, el campionat culé no ha deixat indiferent a ningú.
Un derbi amb tots els ingredients
El partit entre Espanyol i Barça no era un encontre més. Per als pericos, la salvació estava en joc; per als blaugranes, la possibilitat d'aixecar el títol de forma matemàtica. El context era elèctric. I el que va passar sobre la gespa va ser un fidel reflex d'aquesta tensió: un Barça sobri, pràctic, liderat pels joves; i un Espanyol intens, combatiu, que va lluitar cada pilota amb orgull.
El resultat final (0-2) va ser un resum del que ha estat aquesta Lliga: un Barça que, sense ser una piconadora, ha sabut ser eficient, solvent i constant. La irrupció de talents com Lamine Yamal, Fermín o Cubarsí ha marcat el camí de la renovació culé. I encara que no tot ha estat perfecte, l'equip ha sabut reconnectar amb una identitat competitiva.
Una agressió que va entelar el final
L'encontre va deixar també una imatge lletja: l'expulsió de Leandro Cabrera per un cop de colze directe sobre Lamine Yamal. El gest, innecessari i violent, va ser castigat amb vermella directa. Una acció que alguns sectors mediàtics, com el tertulià José Luis Sánchez d'El Chiringuito, van intentar minimitzar i utilitzar per alimentar una narrativa de robatori arbitral.
En lloc de condemnar l'agressió a un menor d'edat, van preferir parlar de conspiracions i arbitratges orquestrats. El tuit de Sánchez, més que indignació, va provocar estupefacció. Perquè no hi ha excusa possible per justificar una agressió, i menys a un adolescent que acaba de fer història marcant el gol que val una Lliga.
La festa blaugrana en territori enemic
Malgrat l'intent de restar mèrit des d'alguns micròfons, la victòria i el títol són aquí. El Barça celebra, l'Espanyol lamenta, i el madridisme més radical busca explicacions. Però entre tota la boira mediàtica, algunes veus van decidir parlar amb eloqüència des del silenci. O amb només dues paraules.
En aquest context de celebració blaugrana, de tensió entre rivals i d'opinions en ebullició, una figura va tornar a emergir des de les xarxes socials. L'exjugador del FC Barcelona, Gerard Piqué, sempre atent als moments clau, va reaparèixer a X (abans Twitter) amb una frase que, com sol ser habitual en ell, diu més del que sembla.
No va necessitar escriure un discurs ni un fil analític. No va esmentar cap jugador, ni el tècnic, ni l'Espanyol, ni tan sols el Madrid o la premsa. El seu missatge, curt i encertat, va actuar com una mena de punt final a tota la narrativa que es va intentar imposar des de certs sectors.
Una frase que condensa ironia, satisfacció i una mica de provocació. Perquè mentre alguns clamaven pel VAR, per conspiracions arbitrals i per suposades manipulacions, Piqué simplement va escriure: "Quin plaer."
Dues paraules en català, dues paraules que resumeixen la sensació del barcelonisme sencer. Perquè no hi ha major plaer per a un culé que guanyar una Lliga... i fer-ho, a més, a Cornellà.