Les declaracions de Juanma Rodríguez sobre Lamine Yamal han encès la polèmica. El col·laborador d'El Chiringuito no va dubtar a assenyalar el jove talent del Barça com un problema dins del vestidor. Les seves paraules no només van ser dures, també van transmetre un to de desig personal que al jugador li vagi malament.
Va afegir, a més, que estava convençut que la seva història acabaria malament, i que fins i tot s'alegraria d'aquest desenllaç. No és la primera vegada que el tertulià utilitza el seu espai per llançar atacs excessius contra futbolistes del Barcelona. El seu discurs sembla més dirigit a provocar titulars fàcils que a aportar una anàlisi futbolística seriosa.
Un jove sota lupa constant
Lamine Yamal té només 18 anys i ja suporta una pressió gegantina. La seva irrupció precoç el va col·locar en el focus mediàtic i qualsevol gest s'analitza amb lupa. No es pot negar que la seva vida privada genera titulars, però reduir-ho tot a qüestions d'ego és injust i simplista.
El Barça, per la seva banda, és conscient del soroll mediàtic que envolta la seva estrella. Hansi Flick va demanar calma i treball en equip després de l'empat contra el Rayo. Tanmateix, des d'alguns sectors es va interpretar el seu missatge com una crítica directa al jove jugador del planter del Barça. Aquesta lectura forçada va ser aprofitada per Juanma Rodríguez per avivar la polèmica.
Crítiques que freguen la persecució
El periodisme esportiu hauria d'assenyalar errors amb arguments futbolístics, no amb atacs personals. El que preocupa és que Rodríguez no només va criticar, sinó que va expressar alegria davant un possible fracàs del jugador. Aquest tipus de comentaris alimenten una narrativa tòxica que no beneficia ningú.
Molts aficionats acaben creient que Lamine és un futbolista conflictiu. Però els fets mostren el contrari: dins la gespa manté una actitud professional i compromesa. Ha estat decisiu en partits importants i no ha donat símptomes de desconnexió amb el projecte.
El record d'altres precedents
El cas recorda altres talents joves que van ser víctimes de l'excés mediàtic. Futbolistes com Ansu Fati o Bojan Krkic van patir narratives similars que van condicionar les seves trajectòries. La por al Camp Nou és que la pressió externa acabi pesant massa sobre Lamine. Per això el club intenta blindar-lo.
Rodríguez va qualificar Lamine com una "bomba de rellotgeria". Els comentaris de Rodríguez no ajuden en aquest procés. Més aviat el contrari: col·loquen el jugador al centre d'una tempesta innecessària. Es tracta d'un noi que encara està creixent, que ha de cometre errors i aprendre'n. Demonitzar-lo abans d'hora només afavoreix aquells que gaudeixen veient caure els joves talents.
La necessitat d'un periodisme més responsable
El periodisme hauria d'acompanyar el desenvolupament dels jugadors amb crítiques constructives. Assenyalar problemes d'ego pot tenir sentit si es recolza en fets clars i contrastats. Però alegrar-se públicament d'un possible fracàs resulta nociu i irresponsable.
El mateix Lamine ha optat per mantenir silenci i concentrar-se a jugar. Una estratègia intel·ligent que evita alimentar l'espectacle televisiu. La seva resposta és als gols, les assistències i la màgia sobre la gespa. Allà és on ha de continuar demostrant per què és un dels majors talents del futbol mundial.
Atacar per atacar no és periodisme
La crítica de Juanma Rodríguez evidencia que una part del periodisme s'ha convertit en espectacle. Es prioritza la provocació abans que l'anàlisi futbolística real. En el cas de Lamine, aquesta actitud és encara més injusta perquè parlem d'un jugador en plena formació.
El Barça necessita protegir-lo i el futbol espanyol hauria de celebrar-lo, no enfonsar-lo. Rodríguez hauria de reflexionar, perquè el seu missatge no aporta res més enllà del soroll.