L'editorial de Radio Marca ha encès la conversa futbolística a tot Espanya. S'afirma que Lamine Yamal "peregrina" pel mateix camí mediàtic que Vinicius, una figura recurrent en aquest tipus de comparacions ràpides i efectistes. La tesi que es planteja intenta establir paral·lelismes entre talent, polèmiques i exposició mediàtica, encara que en realitat el plantejament resulta simplificador i en part oportunista.
Las Rozas va ser l'escenari de diverses entrevistes rellevants durant la concentració de la Selecció Espanyola. Lamine va parlar a televisió amb naturalitat i serenor, recordant que el que és personal es magnifica únicament perquè la part esportiva ja l'ha situat a primera línia.
Un relat mediàtic que busca titulars ràpids
Radio Marca ha teixit una narrativa cridanera, clarament pensada per a tertúlies i debats. L'estil "Vini" s'ha escollit com a mirall de futur per a Lamine, una comparació que pretén alertar sobre el creixent focus fora de l'esport que comença a envoltar-lo.
Tots dos, això sí, habiten el mateix ecosistema mediàtic ple de mòbils i càmeres. Tanmateix, els seus entorns competitius no són idèntics i no es poden comparar de manera justa. L'exposició pública d'un adolescent que acaba de debutar no s'assembla a la d'una estrella mundial.
El pes de l'etiqueta i del relat
La peça de Radio Marca suggereix que Lamine "s'haurà d'acostumar" al soroll mediàtic. L'enunciat és cert, però també és trampós perquè normalitza una vigilància desmesurada. La crítica ha d'existir, però sempre amb context, amb seny i proporcionalitat.
També es va rescatar la famosa festa d'aniversari i la seva repercussió mediàtica. L'episodi s'utilitza com a comodí per reforçar la narrativa moralitzant que tant agrada en certs programes. El mateix jugador va relativitzar aquestes crítiques amb força temprança i maduresa, sense donar peu a més polèmiques. L'essencial, insistim, apareix cada cap de setmana quan competeix a l'elit.
Què aporta realment aquesta comparació?
Aquí sembla més un recurs metafòric dissenyat únicament per fabricar fricció mediàtica. El joc de Lamine mereix referències tècniques i no un excés de morbo. Hauria de parlar-se de la seva presa de decisions a la banda dreta, de les seves lectures interiors i de la seva relació amb els laterals.
Vinicius, per la seva banda, ja és un executor total al Real Madrid. La seva corba explica com domar el caos i transformar-lo en producció ofensiva. Però el seu context competitiu des de l'inici va ser molt diferent respecte el de Lamine. Traslladar aquesta plantilla a l'actualitat culer resulta imprecís i redueix el jove a un guió aliè.
El que convé demanar a Lamine
El que s'ha d'exigir és continuïtat en la concentració i millores en definició. Necessita més pausa a les zones calentes i menys conduccions innecessàries cap a fora. Ha d'associar-se amb temprança quan el rival tanca passadissos interiors de creació. Aprendre a dividir amb intel·ligència i fixar rivals en el moment adequat.
A l'entorn mediàtic li convindria una mirada diferent i més constructiva. Seria més útil analitzar el seu joc que alimentar moralines efervescents de plató. Menys eslògans importats i més observació pacient sobre com evoluciona a la gespa. Perquè cap talent jove floreix en un ambient ple només de focus punitius.