La trajectòria de Jordi Roura al Futbol Club Barcelona abasta múltiples facetes. Des dels seus inicis com a extrem a La Masia fins a la seva responsabilitat a la banqueta del primer equip. Coincidint amb el dia de Sant Esteve, l'exjugador i exentrenador va conversar amb Toni Clapés sobre la seva carrera esportiva.
En la qual va destacar la influència de referents com Carles Rexach i, sobretot, Tito Vilanova. D'aquest últim va desvelar un detall que eleva encara més el llegat d'un tècnic la petjada del qual, malgrat la seva curta etapa, segueix present en el barcelonisme.
La seva curta carrera com a futbolista
Roura es va formar durant set anys a La Masia, quan l'edifici encara es trobava en la seva ubicació emblemàtica de Les Corts. Allà va ser on va començar a forjar la seva gran amistat amb Carles Rexach, a qui defineix com “una de les persones que més sap de futbol”. I “una de les grandíssimes figures que ha tingut el Barça”.
Segons explica, potser no se l'ha valorat prou, a causa de la imatge associada a la seva frase que “córrer és de covards”. No obstant això, Roura insisteix que Rexach és un dels grans impulsors de la filosofia de joc del Barça. I que el seu caràcter desenfadat no hauria d'eclipsar el seu enorme coneixement tàctic.
Com jugador, Roura va debutar amb el primer equip del Barça a la temporada 1988-89 i, un any després, es va integrar a la plantilla. En aquesta etapa, el club va conquerir la Copa del Rei i la Recopa d'Europa, entre altres títols. No obstant això, una greu lesió a San Siro, durant la tornada de la Supercopa d'Europa contra el Milan al desembre de 1989, va truncar la seva progressió.
Tenia només 26 anys i, segons les seves pròpies paraules, “va deixar de jugar no perquè volgués, sinó perquè no podia”. Aquest va ser un dels moments més durs de tota la seva carrera, ja que just quan començava a assentar-se en l'onze titular, el seu somni es va veure totalment interromput.
La seva gran relació amb Tito i el seu secret
Després de penjar les botes, Roura va iniciar la seva carrera com a assistent tècnic gràcies a Rexach, qui el va fitxar per al Yokohama Flugels al Japó. En tornar a Barcelona, va assumir diferents llocs a la cantera, cosa que li va permetre acostar-se a noves generacions. Un dels episodis més importants al club per a Roura va arribar amb Tito Vilanova, a qui descriu com un entrenador respectat pels jugadors, “perquè anava de cara”.
Va ser precisament sota la direcció de Tito quan el Barça va aconseguir la Lliga dels 100 punts a la temporada 2012-2013. Igualant el rècord assolit pel Reial Madrid de Mourinho només un any abans.
Aquesta gesta pren més valor si es té en compte la malaltia de Tito. Que el va obligar a rebre tractament als Estats Units mentre Roura exercia com a primer entrenador interí.
El gran secret que Jordi Roura va desvelar sobre Tito Vilanova està relacionat amb la continuïtat de Leo Messi al Barça. Encara estant ja malalt, Tito va ser qui va convèncer l'astre argentí de no abandonar el club en un moment delicat.
Aquest gest revela la influència i el carisma que exercia Vilanova, a més del seu fort compromís amb els valors de l'entitat. Per a Roura, si Tito no hagués emmalaltit, hauria romàs com a entrenador del Barça durant molts anys més, impulsant, a més, aquesta “idea claríssima” que tenia respecte a la cantera. Un fet que, sens dubte, engrandeix encara més la seva figura i consolida el seu lloc en la història del club blaugrana.