Diego Pablo Simeone va voler fitxar un centrecampista per a l'Atlètic de Madrid; sí o sí pretenia incorporar un jugador per a aquesta posició. Amb la sortida d' Arthur Vermeeren, va entendre que la posició quedava una mica coixa i que caldrien reforços. L'entrenador argentí es va posar fil a l'agulla per buscar un fitxatge de garanties, encara que es va trobar amb una sorpresa inesperada.
El tècnic blanc-i-vermell va fer tot el que estava a les mans per poder acostar un futbolista a qui volia portar, però li va ser impossible. Sofyan Amrabat va preferir una oferta del Fenerbahçe turc, que li garantia contractar-lo en un any. La proposta que li va fer arribar l'Atlètic era d'una cessió sense opció de compra, i ell, com a agent lliure, decidiria posteriorment.
El conjunt turc li assegurava un contracte durant uns quants anys, un sou molt elevat i un país que va més amb la seva cultura. Encara que al marroquí li encanta Espanya pels anys en què el seu germà Nordin jugava a Màlaga i Leganés.
Conor Gallagher no li serveix en aquesta posició
Són molts anys els que l'entrenador demana un jugador diferencial per al centre del camp, que l'ajudi a guanyar en força. Koke sol estar molt sol, Llorente ja no és centrecampista, i altres com Conor Gallagherno els veu en aquesta posició. Per això ha pressionat tot el possible per reforçar aquesta zona, tot i quedar-se amb les ganes davant la negativa del futbolista marroquí.
La història de Diego Simeone i Sofyan Amrabat ve de fa uns anys, però va ser al mundial quan l'argentí va veure clar que el marroquí era necessari per al sistema. Compartia aquest gust amb Andrea Berta, qui va intentar per tots els mitjans portar-ho al club, aprofitant la seva bona relació amb la Fiorentina. No va poder convèncer els italians, i Sofyan Amrabat va abandonar la pista de Madrid pel futbol anglès.
Barris va explotar i es va decidir no fitxar
La direcció esportiva va decidir no contractar ningú davant l'explosió de Pablo Barrios, i finalment van optar perquè fos així. S'apostaria per Pablo Barrios i no es fitxaria ningú que pogués tapar el forat al del planter i eclipsar-ne la progressió. Diego Simeone ho va tenir clar en tot moment que el jugador del planter era intocable, que no es mouria de l'equip i que això del mig quedaria per més endavant.
Es va fitxar al gener Arthur Vermeeren buscant un salt de qualitat en un jugador que venia de ser important a la Champions League. Però va tenir problemes dadaptació; a Simeone no va acabar de convèncer-lo, ja que havia de millorar l'idioma. Fins i tot es va arribar a dir que era un tema econòmic per no voler pagar més a l'Anvers.