Un estiu convuls i molt polèmic entre el FC Barcelona i l' Athletic Club de Bilbao amb Nico Williams de protagonista. Després d'una grandíssima Eurocopa del jove davanter de l'Athletic, el Barça posava els ulls per reforçar la plantilla com la gran bomba de l'estiu després de l' arribada de Kylian Mbappe al Reial Madrid.
Després d'haver-ho intentat durant tot l'estiu i encara que semblava que Nico estava per la feina de venir, finalment no es va poder donar. Encara no va quedar clar si va ser Nico qui no es va atrevir finalment a fer el pas definitiu o el mateix Barça que no tenia prou fair play davant les limitacions de La Lliga i la seva economia per afrontar un fitxatge així. El que és clar és que aquesta saga no s'ha acabat i en diversos mesos podria tornar a agafar força.
L'estratègia plantejada pel Barça
El Barça vol convèncer el futbolista, tot i que ja sembla estar convençut que l'oportunitat no la pot tornar a deixar passar i que ara Nico tindria “excusa” per als aficionats de l'Athletic al·legant que es va quedar un any més, que tenen un any per planificar els propers anys sense ell i el més important que deixa 60 milions d'euros en caixa, no se'n va lliure. Amb tot això, Nico podria anar-se'n de millor manera i avançar la seva carrera a un projecte nou com el del Barça que aspira a títols importants.
El Barça per la seva banda, quan tanqui els acords amb Nike que segons Laporta serà el millor contracte de la història del futbol en termes econòmics i que aviat es tancarà, cosa que alleujarà els comptes del club i es podrà tornar a operar amb normalitat, dins de la regla 1:1.
Aleshores d'alguna manera, totes les parts estarien satisfetes: l'Athletic aconsegueix retenir un any més Nico i treu uns bons diners per la venda, el Barça té temps per millorar l'economia i fitxar un gran jugador i Nico es queda un any amb la seva gent, s'acomiada bé i continua avançant a la seva carrera esportiva.
Com encaixaria Nico al Barça de Flick?
Flick és un entrenador amb una idea clara de joc i amb un sistema definit. Vol jugar amb un doble pivot, un mitjapunta i dos extrems amb desbordament i verticalitat. El seu pla inicial aquest any era repetir la jugada de la selecció espanyola amb Nico i Lamine per les bandes.
En no arribar Nico, va haver d'adaptar Raphinha en aquesta posició i ficar-ho més per dins per combinar amb Pedri i Dani Olmo. En cas que arribi Nico, seria l'únic extrem esquerre pur en plantilla i jugaria en aquest 4-2-3-1 per generar desequilibri i desbordament en banda, així Balde no hauria de pujar tant com ho està fent ara, que ho té tot el carril lliure.