El Clàssic del passat 11 de maig a Montjuïc no només va ser un festival de gols i emocions, sinó també un desmentit rotund a diversos vaticinis llançats en la prèvia de l'encontre. En especial, el de l'exfutbolista i tertulià Fernando Sanz, la predicció del qual sobre el suposat enfonsament emocional del Barça després de la seva eliminació europea va quedar fulminada en només 45 minuts de futbol.
El FC Barcelona va vèncer al Real Madrid per 4-3 en un dels partits més vibrants dels últims temps. Ho va fer amb personalitat, remuntant un 0-2 inicial, i situant-se a un pas de guanyar LaLiga. Però a més, ho va fer com un bloc unit, compromès, i amb diversos dels seus joves líders brillant amb llum pròpia.
Una remuntada que val mitja Lliga
El partit va arrencar amb el guió més temut pel barcelonisme. Al minut 3, Mbappé va avançar al Madrid des del punt de penal després d'una falta de Szczęsny. Deu minuts després, el francès va tornar a marcar després d'una gran jugada de Vinícius, i l'estadi va quedar en silenci.
Però el Barça no es va ensorrar. En lloc d'enfonsar-se, va reaccionar. Eric García, reconvertit en lateral, va escurçar distàncies de cap després d'un córner. Després Lamine Yamal va marcar un golàs des de la frontal. I abans del descans, Raphinha va anotar dos gols que van posar el 4-2 al marcador. En només mitja hora, l'equip de Flick va donar una lliçó de caràcter.
A la segona meitat, Mbappé va completar el seu hat-trick, però el Barça va aguantar la pressió. Fins i tot va tenir més ocasions i li van anul·lar un gol a Fermín López per mà. Al final, el 4-3 va ser suficient per deixar els blaugranes amb 82 punts, set més que el Madrid, a falta de només tres jornades. La Lliga, pràcticament sentenciada.
Un Barça que va respondre al camp
L'equip blaugrana no només va brillar en el futbolístic. Va mostrar maduresa mental, intensitat col·lectiva i un sentit de propòsit poques vegades vist aquesta temporada. Lamine Yamal va ser un punyal per la dreta. Cubarsí, imponent. Raphinha, decisiu. I Eric García, reivindicat.
Quant a xifres, el domini va ser clar: 62% de possessió per al Barça, 23 tirs totals per només 9 del Madrid, i 10 córners enfront de 2. Malgrat les crítiques per la suposada falta de solidesa, el conjunt culé va ser més perillós, més constant i més solidari. Ni rastre de l'enfonsament anímic que es preveia. Ni rastre del “palo” que, segons alguns, arrossegava l'equip després de caure a la Champions.
Un Clàssic amb soroll... i amb respostes
La polèmica arbitral, com sempre en aquests duels, no va faltar. La mà de Tchouaméni a l'àrea no es va sancionar. Es van anul·lar gols a ambdós costats. Hi va haver tensió en cada protesta. Però més enllà del VAR, el focus va estar en l'actitud.
El Barça va ser valent, intens i combatiu. El Madrid, excepte per Mbappé, va mostrar menys convicció. Flick va vèncer el pols tàctic a Ancelotti, i la graderia va respondre. Amb la victòria, l'equip blaugrana tanca una temporada en què ha guanyat tots els Clàssics del curs: Supercopa, Copa del Rei i dos a LaLiga.
La frase que es va tornar en contra
En la prèvia del partit, Fernando Sanz —exjugador del Real Madrid i analista habitual en tertúlies esportives— va llançar una predicció que ara ressona amb ironia. Referint-se al cop anímic que suposadament arrossegava el Barça per la seva eliminació a la Champions, va dir el següent:
“El Barcelona notarà el palo de la seva eliminació.”
Res més lluny de la realitat. L'equip va respondre amb futbol, orgull i quatre gols. I Sanz, com tants altres, va haver de veure com les seves paraules quedaven en evidència a la gespa.