Tot i que tot el focus mediàtic l'acaparin els fitxatges per al primer equip, també és habitual que el Barça cada estiu reforci la filial i les categories inferiors de La Masia. Sempre pensant en el futur del club, una de les polítiques de l'entitat catalana és incorporar joves talents per inculcar-los l'ADN.
Un dels que semblava com un dels fitxatges més il·lusionants del Barça Atlètic l'estiu passat va ser el d'Álvaro Pérez, més conegut com a Trilli. El lateral dret venia de fer una esplèndida campanya amb el Deportivo de la Corunya i, per això, Joan Laporta va pagar 200 mil euros per aconseguir els seus serveis. I el defensa del 2003 va signar amb els culers fins al 2025.
Tenia una projecció abismal i a Can Barça el veien com a carn del primer equip en uns anys. Tot i això, la seva primera temporada ha estat decebedora, però no pel seu nivell, sinó perquè les lesions li han impedit progressar com s'esperava. De fet, Trilli està submergit en un calvari.
Trilli i les lesions
Primer va aparèixer un dolor a finals d'estiu que va impedir al galleg començar la temporada alhora que la resta de companys. Les primeres setmanes tot va anar bé i fins i tot va arribar a jugar 9 partits amb l'equip de Rafa Márquez. No obstant això, va ser al novembre quan va començar el seu mal far.
Va caure lesionat del bíceps femoral de la seva cama esquerra i s'ha hagut de perdre 20 setmanes de competició. Gairebé res. Amb tot, retorno la setmana passada en el duel que enfrontava el Barça Atlètic i Unionistas de Salamanca.
Trilli va entrar al 46' després de més de cinc mesos aturat i 36 minuts després estava abandonant el terreny de joc amb llàgrimes abocant-se als seus ulls. Havia notat un dolor muscular. Al final, les proves mèdiques van confirmar que patia, de nou, una lesió al bíceps femoral; encara que, aquesta vegada, de l'altra cama, la dreta.
Un cop anunciada la nova baixa, que li impedirà tornar a jugar en el que resta de temporada, els seus companys i el seu entrenador van voler mostrar- li suport a través de les xarxes social . Moha Moukhliss, per exemple, li va comentar una imatge amb un "Junts, germà. Anem!".
Pau Prim li va dir: "Cap amunt, bro. Força" i Dani Rodríguez també es va sumar a les mostres d'ànim, encara que només va respondre amb emoticones, de la mateixa manera que van fer Pau Victor i Diego Percan. Pelayo Fernández, més emocional, li va deixar anar un "T'estimo, germà".