Cada temporada porta noves polèmiques, i aquesta vegada l'atenció mediàtica s'ha centrat, un cop més, en la gestió econòmica del club blaugrana. Els debats sobre la seva salut financera no han deixat de multiplicar-se, especialment arran dels recents moviments de fitxatges i la ja famosa enginyeria econòmica que sembla acompanyar cada operació. Enmig de l'expectació pel futur immediat del club, creix la incògnita sobre la capacitat real de l'equip per complir amb les exigències de la Lliga i la UEFA.
El FC Barcelona fa anys que esquiva obstacles financers i es converteix en protagonista indiscutible de les tertúlies futbolístiques i els titulars de la premsa esportiva internacional. Les conegudes “palanques” econòmiques s'han convertit en el terme estrella per referir-se a les maniobres del club, amb vendes d'actius i bestretes d'ingressos com a fórmula recurrent. Lluny de ser un fenomen puntual, aquesta estratègia s'ha repetit durant diverses temporades, permetent la inscripció de jugadors clau i la renovació de la plantilla.
En els darrers mesos, els casos de Dani Olmo i Pau Víctor han tornat a posar a prova la creativitat del club i la flexibilitat dels organismes reguladors. La intervenció del Consell Superior d'Esports (CSD) i l'escrutini del sistema de control financer han deixat clar que el Barça no és un club qualsevol: el seu impacte transcendeix l'àmbit esportiu i s'estén al pla institucional i social.
Les paraules de Juanma Rodríguez: ironia davant la “protecció” al Barça
Les opinions sobre la gestió financera del club no han trigat a multiplicar-se, i un dels comentaristes més coneguts del panorama nacional ha decidit portar la discussió al terreny del sarcasme. Durant la seva intervenció a El Chiringuito, Juanma Rodríguez va sorprendre amb una reflexió carregada d'ironia:
“Us veig molt preocupats pel fet de si el Barça podrà pagar. Ho podran pagar. Es farà el que s'hagi de fer. Intervindrà el CSD, el Ministeri d'Educació, Moncloa, els cascos blaus de l'ONU, la Unió Europea... El que calgui perquè aquests senyors facin el que els doni la gana. De manera que, si la por és la ruïna hipotètica del Barça, el Barça no s'arruïnarà. Perquè el Barça és més que un club, pertany a la humanitat. I si ho hem de costejar entre tots, doncs a pagar el que calgui”.
Aquesta intervenció no va trigar a viralitzar-se a les xarxes socials, amb aficionats i crítics debatent sobre la suposada “impunitat” del Barça davant els controls econòmics i la permissivitat de les institucions.
Malgrat la inestabilitat fora del terreny de joc, l'equip blaugrana ha aconseguit mantenir la competitivitat esportiva a l'elit europea. El deute acumulat del club ronda els 1.200 milions d'euros, una xifra que contrasta amb la política de fitxatges d'altres potències com el Bayern de Munic o el Manchester City, on els criteris de control financer semblen molt més estrictes.
A més, segons els darrers informes, la massa salarial del Barça representa més del 70% dels seus ingressos, una dada que posa en qüestió la sostenibilitat del model actual i fa que cada operació al mercat de fitxatges sigui observada amb lupa.