El FC Barcelona afronta el tram final del mercat d'hivern amb un panorama incert pel que fa a sortides. La situació financera del club obliga a ser creatius si es desitja dur a terme algun fitxatge —per exemple, un davanter com Marcus Rashford—, i això passa inevitablement per donar sortida a alguns futbolistes que permetin alleugerir massa salarial. Fins fa poc, Eric García era un dels grans candidats a marxar, sobretot per l'interès que va mostrar el Girona a l'estiu. No obstant això, l'última victòria copera davant el Betis ha modificat l'escenari al voltant del canterà de 24 anys.
La clau del canvi resideix en com Hansi Flick, tècnic blaugrana, ha utilitzat a Eric al llarg de la campanya. El futbolista barceloní ha actuat en dues posicions ben diferents: d'una banda, com a pivot (6 aparicions a LaLiga), i d'altra banda, com a defensa central (4 aparicions). Davant els dubtes que oferia Frenkie de Jong quan Flick el situava més avançat, Eric es va erigir en l'alternativa real a Marc Casadó al mig del camp, cosa que feia pràcticament inviable la seva sortida al gener. El Barça trobava en ell un comodí ideal, capaç de complir en diversos rols gràcies a la seva polivalència.
Però el partit de Copa contra el Betis ha suposat un punt d'inflexió. Frenkie de Jong, que havia vingut exercint com a mitjapunta en les últimes setmanes, va tornar a la base del mig del camp. I la seva actuació va resultar convincent: 98 intervencions, 65% a un o dos tocs, 12 pilotes recuperades i només una pilota perduda. Aquestes xifres han retornat la confiança a Flick en la capacitat de Frenkie per assumir la posició de pivot sense perdre fluïdesa en el joc. A més, De Jong es va mostrar més còmode i participatiu que mai. Al terme de l'encontre, el tècnic alemany va elogiar el seu rendiment i va celebrar “un pas endavant” del neerlandès.
De Jong i Christensen, botxins d'Eric García
Aquest pas endavant de Frenkie coincideix, a més, amb la imminent tornada d'Andreas Christensen. El danès, que pot actuar com a central i fins i tot com a migcampista en cas d'emergència, tornarà a estar disponible per a la pròxima jornada de LaLiga, cosa que cobreix de sobres la demarcació en la qual Eric García estava sent important. De fet, Flick ja va provar Christensen al pivot aquest estiu i no descartaria reprendre la idea si fes falta. En tal context, la utilitat immediata d'Eric pot descendir.
La gran pregunta és si això facilitarà la seva sortida abans del 3 de febrer, data límit de la finestra hivernal. El Girona, dirigit per Míchel, segueix a l'aguait, i el mateix tècnic ha manifestat —amb cautela— el seu interès: “Ni optimista ni pessimista. Eric és jugador del Barça i no sé què passarà. La meva prioritat és preparar el pròxim partit”. El club gironí, a més, li garanteix un lloc de titular com a central, la posició que realment prefereix el jugador, qui segueix valorat en uns 18 milions d'euros i té contracte amb el Barça fins al 2026.
La postura oficial de Flick ha estat, fins ara, reticent a desprendre's d'un futbolista tan polivalent, però el notable encontre de Frenkie com a migcampista i la tornada de Christensen podrien canviar les tornes. Amb el desig de realitzar un fitxatge que millori la davantera, cedir o vendre Eric alliberaria recursos, donant al mateix temps al canterà l'oportunitat de jugar assíduament de central. Les pròximes jornades diran si finalment el Barça relega un dels seus comodins o, al contrari, torna a confiar en la seva polifuncionalitat per afrontar el dur calendari que s'acosta.