El Girona travessa una crisi esportiva i institucional de dimensions enormes. L'analista Albert Blaya ho va resumir en un tuit demolidor: “La gestió de la temporada ha estat nefasta. Impossible fitxar pitjor i amb menys sensació de tenir rumb”. Les seves paraules reflecteixen el sentiment general de l'afició després d'un inici desastrós.
El conjunt català acumula vuit gols encaixats en només dues jornades. El 5-0 patit a la Ceràmica davant el Villarreal va evidenciar la fragilitat col·lectiva. Míchel, visiblement abatut, ho va expressar amb cruesa: “És el meu pitjor moment com a entrenador. No som un equip”. La sensació de desconnexió és total.
De la Champions al cuer en temps rècord
Fa poc més d'un any, el Girona celebrava la seva classificació històrica per a la Champions League. El triomf contra el Barcelona a Montilivi es va convertir en el cim del projecte. Avui, tot just 500 dies després, el club ocupa l'últim lloc de la taula. La caiguda ha estat tan ràpida com dolorosa.
El curs passat ja va mostrar senyals preocupants. L'equip va passar de lluitar a Europa a lluitar per la permanència. La segona volta va ser dramàtica i es va salvar a les últimes jornades. Aquest estiu, en lloc de corregir errors, la directiva ha multiplicat els dubtes.
Míchel, sense respostes i assenyalant tothom
L'entrenador madrileny sempre s'ha caracteritzat per protegir els seus jugadors. Però a Vila-real va trencar aquesta dinàmica amb una crítica global. “Estic molt decebut amb tothom: jugadors, club i direcció esportiva”, va sentenciar. Les seves declaracions van ser un crit de desesperació després d'una golejada humiliant.
Per a Míchel, la incertesa del mercat està destrossant la concentració. Amb diversos futbolistes pendents de sortides, el grup no està centrat en competir. “Sembla que esperem que tanqui el mercat per començar a jugar”, va afirmar. Una reflexió dura que destapa la fractura interna del vestidor.
Una plantilla debilitada i sense reforços clars
El Girona va perdre peces clau com Dovbyk, Aleix Garcia o Savinho. Tots eren indispensables en l'engranatge que va portar l'equip a l'elit. Els recanvis, en canvi, no ofereixen les mateixes garanties. Van arribar Abel Ruiz, Miovski o Krejci, però cap ha cobert el buit.
Albert Blaya ho resumeix amb contundència: “Impossible fitxar pitjor”. El club va vendre per xifres rècord, però va invertir menys del que va ingressar. La política econòmica va prioritzar els balanços per sobre de l'esportiu. El resultat és un equip sense ànima i un entrenador atrapat en la impotència.
Un mercat que enverina la temporada
L'obertura del mercat mentre la lliga ja ha començat és un factor addicional. Diversos jugadors dubten sobre el seu futur i la competitivitat se'n ressent. Míchel va insistir que aquest soroll extern contamina el grup. “Avui no em sento representat pels meus jugadors”, va admetre després de la derrota.
La direcció esportiva, encapçalada per Quique Cárcel, tampoc ha aconseguit tancar fitxatges determinants. La connexió amb el City Group s'ha debilitat i els reforços de qualitat no han arribat. Claudio Echeverri, el fitxatge estrella esperat, va acabar al Bayer Leverkusen. Les alternatives no convencen.
Un futur ple d'incerteses
El Girona viu una paradoxa cruel. Va passar de ser exemple de gestió a sinònim de caos. A Montilivi, l'afició ja no connecta amb l'equip com fa dues temporades.L'ambient és de decepció i por al descens. El somni europeu s'ha transformat en malson.
Míchel, malgrat tot, manté l'esperança de revertir la situació. “El futbol no té memòria, però encara hi ha temps”, va recordar. Tanmateix, cada jornada perduda acosta el Girona a una temporada dramàtica. I veus com la d'Albert Blaya confirmen el que tothom pensa: la gestió ha estat nefasta.