L'estiu de la marmota a Mestalla. En els últims anys, els aficionats valencianistes s'han hagut de conformar que, atès el limitat pressupost disponible, el club fitxi jugadors el cost dels quals sigui reduït. O inexistent.
És a dir, la prioritat absoluta dels directius valencianistes, sota les ordres del màxim accionista, Peter Lim, és trobar futbolistes lliures que hagin finalitzat contracte amb els seus anteriors equips. O aconseguir cessions amb el pagament de la fitxa compartida. "És el que hi ha", va dir Kim Lim, filla de Peter, fa uns anys.
I, evidentment, aquest estiu no serà diferent. En aquest ordre d'idees, un dels jugadors en què s'havien fixat era Dani García. El centrecampista de Zumarraga no va renovar la seva vinculació contractual amb l'Athletic Club i va passar a ser agent lliure l'1 de juliol.
Als directius del València no els va donar temps ni tan sols de plantejar-se seriosament el seu fitxatge, ja que Dani García no va voler esperar i va acceptar ràpidament l'oferta de l'Olympiacos grec. És a dir, seguirà vestint de blanc-i-vermell; encara que, en lloc de terres basques, ho farà ara en territori hel·lè.
Els pros de fitxar per Olympiacos
Dani García, la carrera del qual ha transcendit completament a terra espanyola (Getafe B, Reial Societat B, Eibar i Athletic), s'ha decantat ara per provar una nova aventura a l'estranger. Ho farà, com dèiem, a l'Olympiacos, club entrenat per José Luis Mendilibar que recentment es va proclamar campió de la Conference League.
L'aspecte del tècnic ha pogut influir enormement en la decisió del centrecampista, ja que cal recordar que va coincidir amb Mendilibar a l'Eibar. De fet, va jugar 105 partits sota les seves ordres, sent el segon míster que més duels li ha dirigit; només per darrere de Gaizka Garitano (192 partits). És a dir, prova una nova experiència amb un tècnic que ja coneix i a sobre podent participar en competició europea (Europa League).
Dani García se'n va d'Espanya, doncs, després d'haver disputat 303 partits a LaLiga (166 amb l'Athletic i 137 amb l'Eibar). La seva temporada menys productiva a l'elit del futbol espanyol va ser, sens dubte, la passada. Ernesto Valverde amb prou feines li va permetre participar en 17 duels de la competició domèstica.
El València, per part seva, haurà de seguir pendent al mercat de fitxatges perquè no se li torni a escapar una bona oportunitat com aquesta. I, per descomptat, actuar amb més rapidesa la propera ocasió. Això sí, el centre del camp no és la parcel·la més necessitada de fitxatges de la plantilla che; ho és la línia atacant.