CUP i ERC s’uneixen al PSOE i VOX per perjudicar els catalans en habitatge social
El ple de Manresa va viure un episodi d'alta tensió política. Sergi Perramon i el Grup Nacionalista van portar al consistori una proposta clara. Volien exigir deu anys d'empadronament per accedir a habitatge públic. L'objectiu era senzill: protegir els veïns amb més arrelament.
La moció no era un caprici, sinó una necessitat evident. El mercat immobiliari està desbocat i els manresans senten la pressió. Les famílies que han viscut, treballat i contribuït a la ciutat mereixen prioritat. Perramon va voler garantir-los un dret just en un moment crític.
Els partits del no
Tanmateix, la proposta es va trobar amb una oposició tancada. ERC, PSC, CUP i Vox van coincidir de manera sorprenent en el rebuig. El vot negatiu va deixar clar que tots ells prefereixen mirar cap a una altra banda. No escolten la demanda ciutadana ni protegeixen l'arrelament català.
Gemma Boix, regidora de Fem Manresa, va arribar a qualificar la mesura de “mur”. Una afirmació que evidencia la manca de connexió amb la realitat social. El que es necessita no són discursos buits, sinó solucions valentes. La CUP i ERC semblen més preocupades per la ideologia que per la gent.
La defensa de Perramon
Perramon, en canvi, va defensar amb fermesa la moció. Va recordar que sense premiar l'arrelament, Manresa es diluirà com a projecte propi. El seu advertiment va ser clar: la ciutat corre risc de descatalanització. Convertir-se en un simple barri de la perifèria barcelonina seria un fracàs.
El regidor va insistir que la proposta buscava reforçar la comunitat. Volia prioritzar aquells que han construït la ciutat amb el seu esforç. El missatge va ser directe: garantir habitatge per als manresans de tota la vida. La mesura no exclou, protegeix la identitat i la continuïtat de Manresa.
La laxitud dels altres partits
Davant d'aquest plantejament sòlid, la resposta dels altres va ser decebedora. PSOE, ERC i la CUP prefereixen obrir les portes sense condicions. Defensen regularitzacions massives i reparteixen recursos sense pensar en els de casa. Vox, per la seva banda, demostra incoherència sumant-se al bloc en contra.
El resultat és sempre el mateix: els catalans queden relegats. Mentre els polítics s'omplen la boca amb paraules buides, els ciutadans veuen com perden drets. L'habitatge social acaba en mans de nouvinguts sense compromís amb la ciutat. Aquesta és la conseqüència directa de tanta laxitud.
Un debat necessari
Tot i que la moció va ser rebutjada, el debat ja és al carrer. Els manresans senten que se'ls margina a la seva pròpia ciutat. El malestar creix i la demanda d'arrelament guanya força. Perramon ha obert una bretxa que difícilment es tancarà aviat.
https://twitter.com/i/status/1971246146464149929
Cada cop més veïns perceben que el discurs oficial els abandona. ERC i la CUP, abans adalils del catalanisme, ara semblen cecs. Prefereixen fer feliços col·lectius externs abans que protegir la seva gent. Una deriva que amenaça de trencar la cohesió de Manresa i del Bages.
El risc de convertir-se en pati del darrere
Perramon va ser clar a l'hora d'advertir del futur que s'acosta. Manresa corre el risc de convertir-se en el pati del darrere de Barcelona. La situació de la capital arrossega la comarca cap a la descatalanització. I si no es prenen mesures, la ciutat perdrà la seva ànima.
Els veïns volen seguretat, comunitat i continuïtat cultural. No volen convertir-se en simples números d'estadístiques migratòries. L'habitatge públic ha de servir per reforçar la catalanitat de la ciutat. Sense mesures d'arrelament, Manresa perdrà allò que la fa única.
Perramon, la veu que incomoda
Avui, Sergi Perramon és la veu que incomoda els complaents. La seva proposta no va ser entesa pels grans partits, però va ressonar al carrer. Els manresans saben que algú defensa el seu dret a romandre. La lluita per l'arrelament tot just comença i marcarà el futur polític.
ERC, CUP, PSOE i Vox han demostrat la seva incoherència. Perramon, en canvi, va mostrar fermesa i valentia en un debat crucial. L'habitatge social no pot convertir-se en moneda de canvi ideològica. Ha de ser una eina per protegir els catalans a la seva terra.
