Una imatge grotesca ha recorregut les xarxes: trossos de xai abandonats a la via pública a Manresa, envoltats de brutícia, després de la celebració de la festa del xai per part de la comunitat musulmana. Una escena pròpia d’un abocador, no d’una ciutat catalana del segle XXI. I com sempre, silenci institucional i permissivitat absoluta.
Aquest no és un cas aïllat. Aquest tipus d’escenes es repeteixen cada any arreu del país coincidint amb la celebració de l’Aïd al-Adha, una festivitat islàmica que comporta el sacrifici d’animals segons preceptes religiosos que, a Catalunya, són il·legals.
L’Aïd al-Adha: quan el multiculturalisme justifica la brutalitat
La festa del xai commemora el sacrifici d’Abraham, i milers de musulmans arreu del món el celebren degollant animals vius sense atordiment previ, mirant cap a La Meca i recitant una pregària ritual. Aquesta pràctica, coneguda com a sacrifici halal ritual, és habitual en molts països islàmics. Però aquí no. Aquí és delicte.
La llei catalana prohibeix expressament el sacrifici d’animals fora d’escorxadors autoritzats, i encara més si es fa en condicions cruentes, insalubres i sense atordiment. Però sembla que la normativa no s’aplica si es tracta de la comunitat musulmana. Perquè assenyalar-ho, segons alguns, “fomenta l’odi”.
Els carrers bruts i autoritats agenollades
El que s’ha vist a Manresa és un símptoma clar del que passa arreu del país: l’espai públic degradat, la higiene pública ignorada i les normes de convivència trepitjades. I, com sempre, els responsables municipals miren cap a una altra banda. No sigui cas que algú els titlli de racistes.
La realitat és molt més crua: l’Estat de dret s’atura davant la religió islàmica. Qualsevol altra comunitat que sacrifiqués animals al mig del carrer i deixés els cadàvers escampats hauria estat multada, perseguida i criminalitzada. Però si la pràctica és islàmica, tot es perdona. Tota infracció queda absorbida pel mantra del multiculturalisme.
L’hipocresia dels animalistes de postal
On són ara les protectores d’animals, els influencers animalistes, els partits verds? On són quan un xai és degollat sense pietat, entre riures i a la vista de tothom? Són a Twitter parlant de les macrogranges, dels braus o del veganisme. Però no diuen ni piu quan el maltractament ve disfressat de diversitat cultural.
Aquesta hipocresia selectiva és insuportable. No es pot defensar el benestar animal només quan convé ideològicament. El que va passar a Manresa és una salvatjada que hauria d’haver encès totes les alarmes. Però no. Es tapa. Es relativitza. I així, la barbàrie es normalitza.
El multiculturalisme ens condemna al silenci
Catalunya està vivint una transformació cultural accelerada, i no pas per integració, sinó per submissió. Submissió a rituals, pràctiques i codis que són incompatibles amb els valors occidentals i catalans. Permetre el sacrifici il·legal d’animals al mig del carrer no és “tolerància”. És claudicar.
Ens diuen que hem de “respectar totes les cultures”. Però què passa quan aquestes cultures no respecten la nostra? Què passa quan vulneren les nostres lleis, embruten els nostres carrers i imposen els seus rituals sense demanar permís? Doncs que ens quedem muts, per por, per covardia, o per conveniència política.
Recuperar el seny i fer complir la llei
Cal dir-ho clar: sacrificar un xai mirant a La Meca, tallant-li el coll en sec, i fer-ho fora d’un escorxador, està prohibit a Catalunya. I qui ho permet, qui ho tolera, qui ho amaga, està cometent una negligència greu. Els ajuntaments no poden continuar actuant com si això fos folklorisme simpàtic. No ho és.
Ja n’hi ha prou de protegir pràctiques que atempten contra la convivència, la salut pública i la legalitat. O fem complir les lleis per a tothom, o acabarem convertint-nos en estrangers a casa nostra. I això no és cap eslògan: és una realitat que ja ens esclata a la cara.
Veu Independent
Periodisme lliure i català