Carles Porta trenca el seu silenci i explica l’origen de la frase «posar llum a la foscor»
L'escena es repeteix des de fa anys i no perd força entre els seus seguidors més fidels. N'hi ha prou de sentir un sumari criminal i el seu nom apareix, gairebé com un reflex condicionat, en la conversa quotidiana. La frase també arriba sola, convertida en gest popular, meme recurrent i marca registrada d'un periodista que no buscava lemes, sinó rigor narratiu.
El magnetisme d'aquella entrada ha transcendit la televisió i la ràdio per instal·lar-se en la cultura popular catalana. No és un eslògan pensat en un despatx, insisteix ell. És l'eco natural d'una manera exigent d'explicar crims reals amb respecte per les víctimes.
La gènesi del lema que va conquerir l'audiència
Carles Porta ha explicat, amb una franquesa poc habitual, com va néixer el seu cèlebre “posar llum a la foscor”. No respon a una campanya de màrqueting, sinó a una necessitat narrativa detectada en preparar el primer dossier del programa.
Aquella línia tancava la introducció, obria camí a la història i dialogava amb la tradició dels grans clàssics nord-americans del true crime. Aquesta barreja de ritme, rigor i respecte va acabar fixant una identitat inconfusible.
Amb el temps, la frase es va convertir en senya d'identitat de Crims, que va consolidar un codi ètic rigorós per evitar el morbo. El programa no treballa sense permís de les famílies, evita l'exposició gratuïta del dolor i fuig del sensacionalisme que tants formats celebren sense pudor. Aquesta pauta editorial explica per què el públic reconeix el lema com una promesa de sobrietat abans que un truc d'impacte.
És víctima de bromes
La popularitat té doble tall i Porta ho explica amb ironia. En una xerrada recent, va relatar que es protegeix de l'excés de bromes refugiant-se a “la cova”, lliurat a la feina. Va reconèixer que els amics ja han esgotat la broma i que, tot i que agraeix l'afecte, de vegades la devoció frega la incomoditat.
L'anècdota més cridanera va passar a Girona. Un fan el va seguir durant una hora per un supermercat fins a provocar un “porta tu el carro”.
Aquest equilibri entre agraïment i cansament no és impostat, i revela una gestió madura de la fama. El periodista insisteix que el focus ha de romandre en els casos, en la feina col·lectiva i en la responsabilitat que implica reconstruir vides truncades. Tot això amb la dura feina de no revictimitzar les víctimes.
Un nou podcast
Mentre el lema circula per xats i tertúlies, Porta expandeix l'univers Crims amb “El jurat”. Es tracta d'un podcast que revisa dos crims des de la perspectiva dels ciutadans cridats a decidir un veredicte.
Té onze episodis de mitja hora. La mirada es desplaça de l'investigador al jurat, i el lema torna a tenir sentit: il·luminar dubtes raonables on el soroll sol imposar-se.
La marca Crims arriba a aquest moviment amb audiències sòlides, milions de reproduccions i nous capítols televisius previstos després d'una preestrena a Sitges. No és casualitat que el projecte mantingui transversalitat i respecte social, ni que les seves xifres avalin una manera de narrar que privilegia context i ètica per damunt de l'impacte fàcil.
