L’avís clar d’un funcionari de la Seguretat Social sobre les pensions
La discussió sobre pensions torna amb força mentre l'economia encadena ocupació rècord i inflació moderada. L'IPC avançat de setembre apunta al 2,9% interanual i manté la senda de desacceleració continguda. Al mateix temps, la nòmina contributiva va marcar a l'agost un rècord de 13.620,9 milions per a 10,37 milions de prestacions.
L'afiliació supera els 21,7 milions d'ocupats i subjecta el sistema amb bases de cotització creixents. Amb aquest teló de fons, qualsevol revalorització impacta no només els jubilats, sinó també l'equilibri financer del sistema.
Un augment del 2,6% afegiria milers de milions a la despesa anual, segons escenaris realistes
Els organismes privats estimen per al 2026 una revalorització propera al 2,6%, pendent de l'IPC definitiu. Aplicada sobre el volum actual, aquesta variació elevaria la despesa anual entre 4.900 i 6.500 milions. El funcionari Alfonso Muñoz il·lustra el càlcul amb un exemple didàctic basat en 10,3 milions de pensions.
Amb una pensió mitjana de 1.300 euros, un 2,6% afegeix 34 euros mensuals, que multipliquen una factura gegantina. Altres càlculs eleven la factura fins a 6.500 milions, depenent de bases, pagues i composició per tipus de prestació. En tot cas, l'impacte final es tancarà amb les dades d'IPC de setembre, octubre i novembre.
Per això, convé distingir entre revalorització general i millores específiques en mínimes, amb impactes pressupostaris diferents.
La guardiola guanya mida, però és insuficient
El Fons de Reserva va tancar el 2024 amb 9.376,7 milions i va superar els 10.000 milions a començaments del 2025. El Govern preveu assolir els 14.000 milions a finals del 2025, gràcies al MEI i als rendiments financers. Tot i això, la nòmina mensual d'agost va superar els 13.620 milions, de manera que el fons no cobriria un pagament complet.
A més, els diners nous del Fons estan blindats per llei i no es podran utilitzar abans del 2033. Aquesta limitació reforça la idea de sostenibilitat a mitjà termini, però redueix el marge davant tensions temporals.
Què canvia el 2026: càlcul dual, bases màximes i més MEI a les nòmines
La reforma introdueix un model dual per calcular la base reguladora entre 25 anys o opció de 29 menys els dos pitjors. Es mantenen els avenços en pensió mínima i s'afegeix una senda addicional per a la pensió màxima juntament amb bases creixents. El Mecanisme d'Equitat Intergeneracional passa del 0,8% el 2025 al 0,9% el 2026, pujant una dècima anual.
A aquesta pressió s'hi suma l'ajust dels topalls màxims, amb increments addicionals acumulatius previstos fins a mitjan segle. L'efecte conjunt millora els ingressos per cotitzacions, tot i que trasllada part del cost a empreses i assalariats. Des del 2026 també avança la quota de solidaritat per a salaris que superin la base màxima establerta.
Alfonso Muñoz té molt clar el present i el futur
Muñoz adverteix que l'esforç mensual supera el que s'ha acumulat a la guardiola, i demana mirar les magnituds completes. Avui, Espanya paga més de deu milions de pensions i la jubilació absorbeix gairebé tres quartes parts. La pensió mitjana del sistema ronda els 1.314 euros i la de jubilació 1.508,7 euros, després de l'augment del 2025.
Si l'IPC confirma el 2,6%, l'augment mitjà seria moderat, però fiscalment significatiu sobre una base enorme. La clau serà sostenir la contributivitat amb ocupació, salaris i productivitat, evitant decisions curtterministes en ple cicle demogràfic.
