Sílvia Orriols posa a lloc el Parlament: ‘A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar’
El Ple del Parlament d’aquest 7 d’octubre ha deixat una de les imatges més contundents de la legislatura. Sílvia Orriols, portaveu d’Aliança Catalana, ha tornat a descol·locar la cambra amb una intervenció sense filtres, carregada de diagnòstic i de veritats incòmodes. Davant el debat sobre l’estat de la justícia a Catalunya, Orriols ha fet saltar pels aires la hipocresia institucional amb una frase que ha ressonat com un cop de martell:
“A Déu el que és de Déu i al Cèsar el que és del Cèsar. Això és un Parlament, no és un tribunal.”
Sílvia @orriolsderipoll : “Aquells polítics, com vostès, que volen fer de jutges, que passin un procès d’oposicions… Perquè jo vull recordar que aquí, la exconsellera @taniaverge em va imposar una sanció de 10. 001€ per dir que l’islam és incompatible amb occident.”
— Aliança Catalana (@CatalunyaAC) October 7, 2025
Amb aquesta sentència, la diputada ha retratat els partits que, mentre es queixen de la politització de la justícia, utilitzen les institucions per censurar i sancionar els seus adversaris.
Ha recordat que l’exconsellera Tània Verge la va multar amb 10.000 euros per dir que l’islam és incompatible amb Occident, i ha denunciat que diversos grups parlamentaris intenten fer servir el delicte d’odi per castigar la llibertat d’expressió dels diputats.
“Vostès exigeixen que els jutges no facin política, però són els primers a voler fer de jutges. Quan no poden rebatre’ns amb arguments, ens porten davant d’un tribunal. Això no és democràcia, és totalitarisme disfressat de progressisme”, ha etzibat.
Una radiografia del col·lapse judicial i moral
Abans d’aquest moment final, Orriols havia radiografiat sense concessions el caos judicial català: jutjats col·lapsats, Mossos desbordats, reincidència impune i un Estat que tracta les víctimes com a culpables.
“La seguretat jurídica és una broma. Els delinqüents campen pels carrers mentre el sistema judicial persegueix opinions, no crims”, va afirmar.
Va vincular directament aquest col·lapse amb les polítiques migratòries irresponsables dels darrers governs i amb el “bonisme institucional” que —segons ella— ha permès que bandes, clans i imams imposin la seva llei a barris sencers.
“Prostituir la llengua”
També va denunciar el deteriorament del català als jutjats, després que el Govern anunciés complements salarials per incentivar-ne l’ús:
“Hem de pagar perquè ens atenguin en català? No hauria de ser una obligació? D’això se’n diu prostituir la llengua.”
Segons Orriols, “Catalunya pinta parets de jutjats i contracta conserges, però Espanya decideix qui fa de jutge, quines lleis s’apliquen i com s’organitzen els tribunals”.
L’escena final: un silenci tens i una lliçó de principis
El moment culminant ha arribat quan Orriols ha respost a una diputada d’ERC que havia dit que “els jutges que vulguin fer política, que es presentin a unes eleccions”. La líder d’Aliança no s’ha mossegat la llengua:
“A la inversa també, no? Aquells polítics com vostès que volen fer de jutges, que passin un procés d’oposicions.”
El president Rull ha tancat la seva intervenció amb cara seriosa i sense cap rèplica. El silenci de la cambra ha estat el millor indicador que la veritat, per incòmoda que sigui, encara pot travessar les parets d’un Parlament cada vegada més allunyat del poble.
