Afra Blanco, 38 anys: ‘No podem continuar convivint amb això. És una ofensa’
Afra Blanco s’ha convertit en una de les col·laboradores de televisió més populars. I tot perquè no té pèls a la llengua, parla alt i clar sobre els temes més preocupants del país. A més, sempre dona el seu punt de vista amb vehemència i contundència.
I precisament així s’ha mostrat en les últimes hores al plató de Al Rojo Vivo. En abordar un assumpte molt important, ha afirmat: “No podem seguir convivint amb això. És una ofensa”
Afra Blanco parla alt i clar sobre l’últim que ha passat al nostre país
Afra Blanco, col·laboradora habitual de programes de La Sexta, s’ha pronunciat amb la vehemència que la caracteritza. L’analista ha donat suport a la decisió del Govern de declarar la Casa de Correus, actual seu de la Comunitat de Madrid, com a Lloc de Memòria Democràtica.
L’edifici va ser seu de la Direcció General de Seguretat durant el franquisme. Al seu interior, s’hi van practicar detencions, tortures i actes de repressió política. Per això, el BOE ha subratllat el seu “paper central en la repressió política i social durant diverses etapes de la història contemporània d’Espanya, especialment durant la dictadura”
La Real Casa de Correos, que fue sede de la extinta Dirección General de Seguridad franquista, ya es Lugar de Memoria.
Hoy, con la publicación en el @boegob, cumplimos con la ley y con el reconocimiento a las víctimas. A todas las personas que, por defender la libertad, fueron… pic.twitter.com/YUVHhuIm2e
— Ángel Víctor Torres Pérez (@avtorresp) October 22, 2025
Tanmateix, aquesta decisió ha estat rebutjada per José Luis Martínez-Almeida i per Isabel Díaz Ayuso. Tots dos han mostrat el seu desacord amb la declaració, considerant que suposa reobrir ferides.
Davant d’aquestes reaccions, Afra Blanco ha estat clara al plató de Al Rojo Vivo: “No podem seguir convivint amb això. És una ofensa”
“No podem seguir convivint amb símbols que glorifiquen el crim i la dictadura. Cada placa, cada monument, cada carrer manté viva una humiliació, una persecució i una desaparició d’idees. Sincerament, crec que mantenir-los és una ofensa a les víctimes i a la pròpia història”
Afra també va apel·lar directament a l’alcalde madrileny: “M’agradaria que Almeida reconduís la seva postura. Però, malauradament, segueixen en la mateixa postura de la qual van venir i del que van heretar”
“Quieren convivir con símbolos que glorifican la dictadura. Mantener simbolos del franquismo en las calles es una ofensa a las victimas y a la propia Historia”
— Afra Blanco (@AfraBlanco ) a Ayuso y Almeida rechazan la Casa de Correos como Lugar de Memoria Democrática ¡BRAVA! pic.twitter.com/qcrt70Cpfl
— 𝗺𝗮𝗿𝗶𝗮_𝗟𝗔𝘁𝗮𝘁𝘂𝘀 💫 (@maria_LAtatus) October 22, 2025
Afra Blanco: la nova veu sense filtres de la televisió espanyola
Als seus 38 anys, Afra Blanco ha aconseguit una cosa poc comuna a la televisió: construir una identitat sòlida basada en la sinceritat. No busca la frase fàcil, sinó la veritat directa. Parla alt i clar, fins i tot quan sap que pot incomodar.
En els darrers anys, el seu paper en programes com LaSexta Xplica o Al Rojo Vivo l’ha convertit en una cara habitual de l’anàlisi política. Però el que la distingeix no és només el seu coneixement, sinó la seva capacitat de transmetre emocions.
Quan Afra s’indigna, es nota. Quan defensa una causa, ho fa amb convicció. I quan llança una frase com “és una ofensa”, aconsegueix que la conversa traspassi la pantalla.
La seva defensa de la memòria democràtica no és nova. En altres ocasions, ha denunciat la manca d’empatia institucional envers les víctimes del franquisme. I la seva postura davant el revisionisme històric l’ha situat entre les veus progressistes més reconegudes de l’actualitat.
El seu estil barreja proximitat i fermesa. El seu llenguatge és clar, sense adorns, cosa que li permet connectar tant amb joves com amb adults. És una comunicadora que no tem el soroll polític ni el judici públic.
Per a molts espectadors, representa la veu d’una generació que exigeix memòria, justícia i respecte per la història. La seva contundència no busca l’aplaudiment, sinó el canvi
