Investigadores de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han liderat el primer assaig en humans de fase I que ha demostrat l'efectivitat d'un fàrmac epigenètic nou per tractar tumors sòlids en estat avançat. El medicament s'anomena JNJ-64619178 i és especialment útil per combatre el càncer que afecta les glàndules salivals i que és resistent a la quimioteràpia tradicional. L'estudi va fer-se amb 90 malalts. Eren pacients amb carcinoma adenoide quístic (28,9%), càncer de pàncrees (14,4%), càncer de pròstata (13,3%) i melanoma uveal (8,9%). Tots ells van tenir una tolerància acceptable al medicament.
A més, una dona amb un càncer de pàncrees poc freqüent resistent a teràpies comunes va aconseguir mantenir la malaltia sota control. El nou fàrmac es diu JNJ-64619178 i ho ha desenvolupat la farmacèutica Janssen Research &Developmenes. Es basa en l'epigenètica, és a dir, l'estudi dels canvis que activen o inactiven els gens sense haver de modificar l'ADN. Així, és capaç de transformar les cèl·lules tumorals perquè tornin a assemblar-se al teixit sa.
En concret, actua com un inhibidor molt potent i selectiu de la proteïna PRMT5, que juga un paper regulador en la progressió dels càncers humans, ja que està relacionada amb els gens associats a la proliferació, invasió i migració de les cèl·lules canceroses. De fet, és un indicador de mal pronòstic a molts tipus de càncer humà. En aquest sentit, la doctora Irene Braña, oncòloga mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, ha explicat que “estudis recents han demostrat que la inhibició de PRMT5 té efectes antitumorals en models preclínics de diversos tipus de tumors”.
Ha indicat que la inhibició d'aquesta proteïna "és un objectiu clínic atractiu per al tractament de tumors malignes". La metgessa ha afegit que els resultats d'aquest assaig "apunten a la necessitat de seguir investigant en la identificació de biomarcadors per a la selecció de pacients a qui pugui beneficiar un tractament basat en la inhibició de PRMT5".
Primer estudi clínic en humans
L'assaig amb humans l'ha impulsat el Grup Cap i Coll i la Unitat de Teràpia Molecular del Càncer (UITM) – CaixaResearch del VHIO, que forma part del Campus Vall d'Hebron. S'ha fet amb 90 pacients amb tumors sòlids que havien rebut tractament previ o no eren candidats a les opcions de tractament estàndard.
L'estudi ha identificat la dosi màxima tolerada i recomanada per a un assaig de fase II. A banda, s'ha demostrat una toxicitat manejable depenent de la dosi i s'ha observat activitat antitumoral preliminar especialment en pacients amb tumors de glàndula salival. Pel que fa a la seguretat, els efectes adversos més freqüents van ser hematològics i gastrointestinals i presentaven més freqüència i gravetat en augmentar la dosi.
El fàrmac va ser ben tolerat per sobre de la tolerabilitat que presenten altres fàrmacs de mecanisme epigenètic. Destaca el cas d'una pacient amb un càncer de pàncrees poc freqüent que no va respondre a tractaments anteriors i que des de l'inici de l'assaig fa quatre anys manté la malaltia sota control. La revista Clinical Cancer Research0 de l'Associació Americana de recerca de Càncer (AACR) ha publicat els resultats d'aquest assaig.