Catalunya sempre ha estat un territori marcat per l'aigua. Els seus rius i embassaments han modelat no només el paisatge, sinó també l'economia i la vida quotidiana de milions de persones. Tanmateix, l'estabilitat hídrica a la qual molts estaven acostumats sembla pertànyer ja al passat. Aquest 2025, la situació dels embassaments a Catalunya es presenta amb matisos inesperats i diferències notables, cosa que genera incertesa i una vigilància constant per part de les autoritats i la ciutadania.
Nivells d'aigua i variabilitat històrica
Avui, l'estat dels embassaments a Catalunya reflecteix una complexitat notable. Les conques internes mostren un percentatge d'ompliment del 80,65%. Aquesta dada és radicalment més alta que fa un any, quan amb prou feines s'assolia el 36,57%. La comparació resulta encara més cridanera si s'observa la mitjana dels darrers cinc i deu anys, on la xifra se situa en el 60% i 72%, respectivament.
Aquest indicador, conegut com a “percentatge d'ompliment”, determina quina part de la capacitat hídrica màxima de l'embassament està realment disponible. És un paràmetre clau, perquè quan el percentatge cau per sota del 40%, els experts ja parlen de “nivell crític”, amb la consegüent activació de plans d'emergència per garantir el subministrament prioritari d'aigua a la població.
Sau, Susqueda i la Baells: tres cares de la gestió hídrica catalana
L'embassament de Sau és, sens dubte, el més vigilat pel seu valor estratègic i simbòlic. Actualment, es troba al 64,94% de la seva capacitat. Tot i que lluny del nivell crític, aquesta xifra és molt més favorable que el dramàtic 44,75% registrat l'any passat. En canvi, si es compara amb la mitjana de la darrera dècada, es percep una certa recuperació, però no es pot abaixar la guàrdia.
A Susqueda, la tendència és encara més positiva: frega el 89% d'ompliment, molt per sobre tant de 2024 com dels seus valors històrics. D'altra banda, la Baells mostra un 95,57% de capacitat, consolidant-se com l'embassament més estable del sistema aquest any. Aquests tres embassaments són fonamentals per abastir l'àrea metropolitana de Barcelona i les principals zones agrícoles, per la qual cosa la seva situació defineix en gran part la “salut hídrica” de Catalunya.
Foix i Siurana: senyals d'alerta tot i les pluges
No tot són bones notícies. L'embassament de Foix, situat en una comarca on les precipitacions han estat escasses, amb prou feines arriba al 86,73% de la seva capacitat, millor que el 2024, però lluny de valors ideals per afrontar un estiu sec.
El cas més preocupant continua sent Siurana, amb només un 25,74% d'ompliment, encara molt per sota del llindar crític. Aquesta situació podria derivar en restriccions d'aigua locals i tensions en l'abastament rural i agrícola si les pluges no són generoses les properes setmanes.
Menció a part mereix la conca de l'Ebre. Els seus embassaments presenten xifres històricament altes, amb un ompliment mitjà del 91,73%, gràcies a un any hidrològic molt favorable. En embassaments clau com Rialb o Talarn, es freguen els màxims de capacitat, cosa que podria permetre un cert alleujament a les zones més deficitàries si la gestió i la normativa estatal ho permeten.
La urgència d'una nova cultura de l'aigua
Tot i la millora general, els contrastos interns dibuixen un escenari fràgil. Si la tendència seca de les darreres setmanes es manté, els embassaments més vulnerables podrien forçar restriccions d'aigua en àrees agrícoles, especialment al Priorat i l'Alt Camp, on la manca de reserves ja afecta cultius com la vinya i l'olivera. En l'àmbit domèstic, de moment no hi ha restriccions, però la Generalitat no descarta reactivar plans d'emergència si es repeteixen els episodis de sequera extrema.
