La Generalitat de Catalunya ha sorprès tota l'opinió pública en defensar una psicòloga que es va negar a atendre una usuària que parlava en català. Aquest cas, denunciat recentment, ha generat un gran enrenou, ja que molts esperaven una posició ferma de l'administració catalana en defensa dels drets lingüístics dels ciutadans. Tot i això, la resposta de la Generalitat ha estat, per a molts, desconcertant i decebedora.
Aquest incident va passar quan una usuària amb un fill amb Asperger, l'idioma principal del qual és el català, va sol·licitar ajuda psicològica a una professional del sistema de salut públic. En iniciar la sessió en català, la psicòloga li va indicar que no l'atendria si no canviava el castellà. Davant la negativa de la pacient a abandonar la llengua materna, la professional va donar per acabada la consulta.
L'afectada va denunciar el fet, considerant-ho un acte clar de total catalanofòbia, especialment quan va passar dins d'un servei públic a Catalunya, on el català és llengua oficial. Tot i això, la Generalitat ha optat per donar suport a la psicòloga, fet que ha generat una onada de crítiques i comentaris en xarxes socials i mitjans de comunicació.
La resposta de la Generalitat
Davant d'aquesta situació, la Generalitat ha argumentat que la professional va actuar dins del seu dret en decidir en quina llengua brindar els seus serveis, al·ludint a qüestions de comoditat i professionalitat. L'administració ha sostingut que no es va tractar d'un acte de discriminació, sinó d'una preferència lingüística de la psicòloga per exercir-ne la tasca amb més eficàcia.
Aquesta resposta ha deixat molts sorpresos. Considerant que una de les funcions de la Generalitat és la defensa del català i dels qui desitgen utilitzar-lo a l'administració pública, en qualsevol àmbit d'atenció.
Segons fonts del departament implicat, la Generalitat justifica la professional perquè "és nouvinguda al nostre país". Tanmateix, aquesta posició ha estat interpretada per nombrosos sectors de la societat com una manca de compromís. Amb el dret dels catalanoparlants a expressar-se en la seva llengua en serveis públics.
Crítiques i reaccions a les xarxes
Les reaccions no es van fer esperar. Usuaris en xarxes socials i entitats a favor dels drets lingüístics es van mostrar indignats davant del que consideren una "justificació inacceptable" de la Generalitat. Diverses veus han assenyalat que aquesta postura alimenta la idea que el català segueix sent relegat, fins i tot al seu propi territori.
Grups en defensa del català, com ara Plataforma per la Llengua, han criticat durament la postura de la Generalitat. Afirmant contundentment que l'administració hauria de defensar de manera activa el dret dels catalanoparlants a ser atesos en el seu idioma, tal com dicta la legislació catalana. “És absurd que a Catalunya, on el català és oficial, una ciutadana hagi de renunciar al seu idioma per rebre atenció”, comenten.
Algunes opinions també destaquen que aquesta decisió de la Generalitat podria obrir una porta a futures situacions de discriminació lingüística en altres àmbits. Aquest cas es podria convertir en un precedent que posi en perill el dret a fer servir el català. Sobretot si més professionals decideixen exercir només en castellà, sota l'empara d'una “preferència lingüística” i sense conseqüències administratives.