La sessió de control al Govern d’aquest dimecres al Parlament ha viscut un dels moments més tensos i reveladors del mandat quan la líder d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha posat damunt la taula un tema tan greu com incòmode: els càstigs físics a menors dins de mesquites a Salt. Un cas destapat per la premsa fa pocs dies, però que fins ara havia rebut una resposta institucional que ella ha titllat de “covarda i ineficaç”.
ALERTA! Sílvia ORRIOLS denuncia maltractament infantil a mesquites de Catalunya
La diputada ha llegit literalment el titular d’un mitjà: “Salt desactiva una onada de càstigs físics a menors dins mesquites”, i ha detallat que les agressions es produïen durant l’estudi de llengua àrab en horari de cap de setmana.
Orriols ha denunciat que, malgrat la gravetat dels fets, l’únic que ha fet el Govern és enviar tècnics a parlar “d’educació sense violència” amb els responsables de les mesquites. Sense expedients sancionadors, sense tancar centres, sense mesures cautelars.
“Han adoptat el mètode Colomines? Davant l’autoritarisme, la violència i el fonamentalisme, es limitaran a fer xerrades de drets humans?”, ha etzibat Orriols, en una intervenció directa i sense embuts.
“Tenen idea de què es predica dins d’aquests temples? Saben fins a quin punt tenen oportunitat o voluntat de doctrinar la canalla?”, ha continuat, advertint que el problema no és només de delictes individuals, sinó d’un model religiós que qüestiona i combat “els fonaments de la democràcia”.
La líder d’Aliança Catalana ha anat més enllà i ha denunciat la permissivitat institucional envers l’islam radical: “Continuaran permetent que al cim de casa nostra hi proliferin comunitats i centres de culte que imposen la xària i neguen drets a dones i nens? Continuarà tenint via lliure l’islam damunt casa nostra?”
Illa evita concretar mesures
La resposta del president Salvador Illa ha estat ambigua i evasiva. Ha assegurat que qualsevol vulneració de drets, especialment si afecta menors, “es trobarà al davant al Govern de Catalunya”, però ha matisat que ell no coneixia el cas concret. De fet, ha relativitzat el problema dient que els abusos a menors es produeixen “en molts àmbits”, incloent-hi la família i altres confessions religioses.
“Que fàcil seria si només es produïssin en determinats àmbits”, ha afirmat Illa, refusant tractar el cas amb l’especificitat i gravetat que li atribuïa Orriols. Ha defensat que el Govern actuarà “si té informació certa i vera”, una fórmula que ha sonat a rentada de mans institucional.
Però Orriols no ha deixat passar l’oportunitat de replicar amb contundència:
“Quan el que es practica no és culte, sinó fonamentalisme, tenim el deure de combatre’l i el deure de derrotar-lo. I, a fer de Déu, que el derrotarem.”
Una frase que ha fet tremolar els bancs del Govern, incòmode davant d’una denúncia que combina dades reals, inacció administrativa i una acusació frontal a un model multicultural que, segons Orriols, “posa en risc la seguretat i la llibertat dels catalans”.
Un precedent inquietant
Aquest cas a Salt no és un fet aïllat. Tal com ha recordat Orriols, ja s’han denunciat situacions semblants al Raval de Barcelona, on educadors van alertar de matrimonis forçats, prohibicions a les nenes per anar a la piscina o participar en activitats escolars, i un retrocés evident dels drets de les dones dins aquestes comunitats.
Mentrestant, el Govern d’Illa sembla més preocupat per mantenir el relat de la convivència que per afrontar el repte del fonamentalisme islàmic al cor de Catalunya. Però Sílvia Orriols ha deixat clar que ella no pensa callar. I que si la Generalitat no fa la feina, la farà ella. Des del Parlament. Amb veu ferma. I el poble al costat.