Aquesta darrera setmana, el Parlament de Catalunya va viure un nou terrabastall. En una sessió marcada pel nerviosisme i les mirades de reüll, Sílvia Orriols, presidenta d’Aliança Catalana, va aprofitar la segona interpel·lació que el règim colonial ha permès al seu partit des de l’inici de legislatura, gràcies al Pacte de la Vergonya que intenta silenciar-los, per abordar un tema que incomoda la majoria de grups parlamentaris: el vel islàmic com a símbol de submissió i opressió femenina.
Rubèn Novoa parla clar: SÍLVIA ORRIOLS i el PACTE DE LA VERGONYA contra ALIANÇA CATALANA
La interpel·lació, autoritzada per la Mesa després de mesos de veto sistemàtic, va posar sobre la taula una realitat que la resta de partits fan veure que no existeix. Amb veu ferma i dades a la mà, Orriols va carregar contra la normalització d’aquesta peça de roba en escoles públiques catalanes i espais públics: “El vel no és un simple tros de roba. És la bandera del fonamentalisme islàmic. Segrega, humilia i invisibilitza les dones. I condemna nenes a créixer tapades com si fossin un pecat vivent.”
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, va reaccionar amb incomoditat. Fidels a l’esquema de sempre, desqualificar en comptes d’argumentar, va acusar Orriols de fer un discurs islamòfob. La resposta de la líder d’Aliança Catalana no es va fer esperar: “Sí, soc islamòfoba. Perquè tinc por i rebuig d’una ideologia religiosopolítica que persegueix dones, jueus, cristians i homosexuals. I em sorprèn que vosaltres no en tingueu.”
L’intercanvi va deixar gelat mig hemicicle. Però Orriols no va abaixar el to. Va recordar que una creu cristiana pot dur-la qualsevol, però que el vel només serveix per tapar les dones, perquè el seu cos és considerat pecaminós. I va denunciar que l’esquerra institucional, que diu defensar el feminisme, calla quan es tracta de denunciar l’opressió religiosa que pateixen les nenes musulmanes. “Aquest Govern que es diu feminista no mou ni un dit per les nenes que són obligades a portar el vel. A les escoles públiques catalanes. Cada dia.”
Espadaler va justificar la passivitat del Govern apel·lant a la legislació estatal i al fet que només cinc països europeus han legislat sobre aquesta qüestió. Però Orriols va rebatre amb contundència: “Catalunya ha de ser pionera en la defensa dels drets fonamentals. Si la resta calla, nosaltres cridarem.”
El padró: el segon front de batalla
A la sessió de tarda, Aliança Catalana va continuar la seva ofensiva política amb una esmena a la moció sobre el frau dels empadronaments massius. I de nou, la veritat incòmoda va ressonar fort dins la cambra.
L'actual diputada i batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols va explicar que el padró és la clau d’accés a tots els serveis públics: sanitat, educació, habitatge social, beques i ajudes, i que a Catalunya es reparteixen còpies d’aquesta clau “al primer que passa pel carrer”.
Amb exemples concrets, va posar sobre la taula una realitat que ja no es pot amagar: a Ripoll, on ella és alcaldessa, s’han rebutjat el 19% de les sol·licituds d’empadronament per frau, tot i els controls estrictes. I va fer una pregunta demolidora: “Imagineu-vos què passa a municipis governats pels Comuns, Esquerra o la CUP, on no es fiscalitza absolutament res.”
També va denunciar les pressions institucionals que rep: cartes del Síndic de Greuges, de la Generalitat, del delegat del Govern espanyol... tot perquè a Ripoll es compleix la llei. “He rebut més cartes del règim que felicitacions de Nadal. I només per voler evitar el frau.”
Per Orriols, l’empadronament massiu de persones sense contracte, sense permís de residència i sense arrelament és un frau institucionalitzat que destrueix la cohesió social i buida les arques públiques. Però el pitjor és que permet que aquestes persones acabin votant. “Ens roben la cartera i després voten contra nosaltres.”
Va concloure amb una frase que ressona fort, dins i fora del Parlament: “Abans que guanyéssim a Ripoll, ningú controlava res. Ara tots ens volen imitar. Som l’exemple. I això, us agradi o no, ja no ho aturareu.”
Aliança Catalana planta cara, sense por
Amb només dues interpel·lacions, Aliança Catalana ha fet trontollar els fonaments d’un Parlament acomodat, instal·lat en la inèrcia i en la por a dir la veritat. Dijous 8 de maig, la veu de Sílvia Orriols va tornar a representar milers de catalans silenciats per un sistema que només vol conformisme.
La interpel·lació sobre el vel i el debat sobre el padró no només són dues denúncies. Són dues declaracions de guerra a un model de país que destrueix Catalunya des de dins.
Rubèn Novoa, per a XCatalunya.cat, recollint des del Parlament que la resta de mitjans no gosen ni publicar.