El Parlament de Catalunya ha viscut avui una nova sessió de control al president de la Generalitat, Salvador Illa, marcada per una intervenció demolidora de la diputada Sílvia Orriols, que no ha estalviat ni ironia ni veritats incòmodes. L’escenari? Uns suposats “viatges institucionals” de diputats a Budapest, un president que modifica l’ordre del dia per poder anar-se’n a Sevilla, i un país cada cop més escanyat pels abusos fiscals i el multiculturalisme imposat.
“Hem d'entendre que parlem de vacances pagades amb recursos públics, doncs?” ha etzibat Orriols, en referència a la visita de diputades d’ERC i Junts –Raquel Sanz, Tània Verge i Ennatu Domingo– a Hongria sota el paraigua de “Delegació del Parlament”. L’objectiu oficial? “Defensar la democràcia”, segons Illa. Però les rialles i l’ambient festiu que s’hi respirava han delatat una altra realitat.
La líder d’Aliança Catalana ha posat sobre la taula una pregunta que molts catalans es fan quan veuen la classe política viatjant a costa del contribuent: “Va anar bé, la xerinola?”
Mentrestant, els catalans que es lleven a les 6 del matí per anar al taller, la botiga o la fàbrica, continuen suant la cansalada per pagar els impostos que després els partits malgasten “a cabassos”.
Catalunya sense rumb
Orriols ha retratat el moment que viu el país: un desgovern absolut, una Generalitat que gira l’esquena als seus ciutadans, i un president més preocupat per les aparicions públiques fora de Catalunya que per posar ordre dins de les fronteres del Principat. “Catalunya sota el desgovern més solemne i flagrant de la història”, ha dit amb rotunditat.
Tot això mentre l’actualitat no dona treva:
- Noves denúncies per violacions a menors tutelades per la DGAIA.
- Una inseguretat creixent als carrers.
- L’adoctrinament ideològic de joves a les aules, amb activitats organitzades per l’Organització Juvenil Socialista (OJS).
- El rendiment acadèmic més baix de les darreres dècades.
- I fins i tot la criminalització de les havaneres, símbol cultural del país.
Mentrestant, el Departament d’Ensenyament introdueix l’àrab i l’islam a les escoles públiques mentre tanca línies en català.
La gran pregunta: Quan convocarà eleccions, senyor Illa?
Amb aquest panorama, la diputada ripollesa ha formulat la que considera “l’única pregunta possible” d’una sessió de control en un país que s’enfonsa: “Quan convocarà noves eleccions? Quan alliberarà Catalunya d’aquesta feixuga càrrega en què ha convertit el seu desgovern?”
La resposta d’Illa, com és habitual, ha estat un insult a la intel·ligència col·lectiva. El socialista ha volgut justificar el viatge a Budapest com un acte de defensa de la llibertat. I ha atacat Orriols amb condescendència, insinuant que li aniria bé “viatjar més”, com si la seva vida parlamentària fos un tour operator pagat pels catalans. “Jo no conec massa gent molt brillant que no hagi sortit del poble on ha nascut”, ha deixat anar amb un to paternalista, només matisat amb una referència insòlita a Kant.
Orriols posa el president Illa al seu lloc
Però Sílvia Orriols no s’arronsa, i amb un segon torn d’intervenció ha elevat el to i el nivell. “Vos sou molt abasat al viatge, sobretot quan paguen els catalans”, ha etzibat.
I ha apuntat directament a la fractura social i econòmica que provoquen les polítiques socialistes i proimmigració massiva: “La ciutadania va escanyada per la pressió fiscal que vostès imposen. Ha de pagar bitllo a bitllo les factures de les seves dèries multiculturalistes.”
A més, ha defensat la saviesa de la Catalunya autèntica, dels pagesos que no han viatjat mai, però que tenen “un crit de supervivència” que ni tots els viatges del món podrien comprar. “Vostè seria incapaç de sobreviure si hagués de valdre's per si mateix.”
Illa, desconcertat i ofès
El president, visiblement desbordat, s’ha limitat a recordar que ell ve “de família de pagesos” i ha tornat a recomanar-li que miri documentals si no pot viatjar. Un comentari que l’allunya encara més de la realitat de milers de catalans que no tenen ni temps, ni mitjans, ni tranquil·litat per seure a mirar res.
Aliança Catalana, sola davant el mur
Un cop més, Aliança Catalana ha tornat a ser l’única veu que planta cara al sistema, que no es deixa seduir pels viatges “institucionals” ni per les excuses d’un govern que no governa. I mentre la resta de partits aplaudeixen la decadència o en formen part activa, Sílvia Orriols recorda als catalans que encara hi ha qui els defensa sense embuts, sense por i sense deutes.