L’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), Félix Sanz Roldán, ha comparegut avui davant la comissió del Congrés per abordar les greus acusacions relacionades amb els atemptats gihadistes del 17 d’agost del 2017 a Catalunya.
En un acte marcat per l’enfrontament directe amb Pilar Calvo, diputada de Junts, i un discurs defensiu farcit d’ambigüitats, Sanz Roldán ha intentat desviar l’atenció sobre les qüestions més delicades. Però lluny d’esvair els dubtes, la seva intervenció ha alimentat encara més la sospita sobre la responsabilitat del CNI en la gestió del cas.
El xoc amb Pilar Calvo i la qüestió dels Mossos.
La tensió s’ha fet evident quan Pilar Calvo ha interpel·lat Sanz Roldán sobre el paper del CNI en el control del cervell de la cèl·lula terrorista, Abdelbaki es-Satty. La diputada ha destacat com els Mossos d’Esquadra van quedar totalment exclosos de la informació crítica que podia haver evitat l’atemptat, una decisió que ha qualificat de “deliberada” i amb “motivacions polítiques”.
Sanz Roldán, visiblement incòmode, ha intentat rebaixar l’assumpte assegurant que "la comunicació entre cossos policials no estava centralitzada" i culpant el marc competencial estatal.
Tanmateix, el seu discurs no ha fet més que reforçar l’argument de Calvo, que ha deixat anar una frase lapidària: “El CNI no va actuar amb negligència, sinó amb intencionalitat.” En aquest punt, les seves paraules han ressonat amb força entre aquells que porten anys sospitant que el CNI podria haver manipulat les operacions de seguiment al Ripoll amb fins polítics, en un context d’altíssima tensió entre Catalunya i Espanya.
La contradicció de Sanz Roldán: mentider o desmemoriat?
Un dels punts més controvertits ha estat quan Sanz Roldán ha negat rotundament qualsevol relació directa entre el CNI i el líder de la cèl·lula terrorista. Però aquesta afirmació cau per terra davant les revelacions fetes per l’excomissari Villarejo, que no només va insinuar que el CNI va "treballar" amb Es Satty, sinó que va acusar Sanz Roldán de calcular malament les conseqüències de deixar operativa la cèl·lula.
Villarejo, en declaracions judicials prèvies, va deixar clar que el CNI tenia un contacte actiu amb Es Satty, i que fins i tot va intervenir per evitar-ne l’expulsió el 2014. Per què, doncs, avui Sanz Roldán ha negat aquest vincle? La seva negativa no només genera incredulitat, sinó que planteja un interrogant devastador: està mentint al Congrés per protegir el sistema?
Els dubtes que no s’han resolt avui
La compareixença de Sanz Roldán hauria pogut servir per dissipar rumors i donar llum a les ombres d’aquests tràgics esdeveniments. En canvi, ha deixat una llarga llista de preguntes sense resposta:
Per què es va permetre que Es-Satty continués a Espanya tot i els seus antecedents i l’ordre d’expulsió?
L’exdirector ha evitat abordar aquest punt, malgrat les proves documentals que apunten a la intervenció del CNI per anul·lar l’expulsió del líder de Ripoll.
Què sabia el CNI sobre la preparació dels atemptats?
Sanz Roldán ha assegurat que no es disposava de cap indici concret. Però les mateixes declaracions de Villarejo, juntament amb informes filtrats, apunten al fet que el CNI seguia de prop les activitats de la cèl·lula fins poques setmanes abans de l’explosió a Alcanar.
Per què no es va informar els Mossos?
Calvo ha estat especialment incisiva en aquest punt, denunciant la marginació dels Mossos en un moment clau. Aquesta exclusió, sumada a la tensió política del moment pel procés independentista, alimenta la hipòtesi que el govern espanyol volia fer palesa la dependència de Catalunya de les forces de l’Estat.
Un relat cada cop més feble del "Generalísmo"
L’estratègia de Sanz Roldán ha estat clara: negar-ho tot i carregar contra la "conspiranoia". Però el seu relat comença a esquerdar-se davant l’acumulació de fets: la contradicció amb les declaracions de Villarejo, els dubtes sobre l’abast del control d’Es Satty i la manca de transparència en la gestió del cas.
Si alguna cosa ha quedat clara avui és que el silenci institucional no és suficient per enterrar la veritat. La insistència de figures com Pilar Calvo, i la persistent sospita pública, són un recordatori que el 17A encara és un cas ple de ferides obertes i dubtes que no es poden ignorar.
“Els morts de la Rambla i Cambrils mereixen justícia, no excuses”, ha sentenciat Calvo al final de la seva intervenció. I la frase resumeix a la perfecció el sentiment d’una part important de la societat catalana.