De vegades, la tragèdia s'amaga en xifres fredes, gairebé invisibles per a qui no busca més enllà del titular. Tanmateix, cada estiu, les dades relacionades amb les conseqüències de les altes temperatures es converteixen en un fosc termòmetre de l'impacte que la calor té en la salut pública. Enguany, els registres han superat totes les previsions i marquen un abans i un després.
El mes de juliol ha deixat rere seu una xifra que hauria de sacsejar consciències: 1.060 morts associades directament a la calor a tot el territori espanyol, segons el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo) de l'Institut Carlos III. Aquest nombre no només representa un 57% més respecte al mateix període de l'any anterior, sinó que ja supera, abans que acabi l'estiu, el total de morts registrades per aquest motiu en tot l'any passat.
Només en una regió com Catalunya, on les temperatures han batut rècords històrics durant diverses jornades, el balanç provisional ja ascendeix a 250 defuncions atribuïdes a l'onada de calor, superant les 226 comptabilitzades el 2024.
Les dades, tanmateix, requereixen context per entendre'n el veritable abast. El MoMo no ofereix un llistat nominal de persones mortes per cop de calor, sinó que aplica una metodologia estadística: compara les defuncions diàries reals amb la mortalitat esperada segons patrons històrics des del 2008. Quan l'excés de morts coincideix amb pics de temperatura, el sistema atribueix aquesta diferència a la calor extrema. Per tant, parlem d'una estimació poblacional, però recolzada en l'evidència científica de dècades d'estudis.
Els col·lectius més vulnerables: ancians, malalts i, de manera creixent, menors
Resulta cridaner que la majoria d'aquestes defuncions no es produeixen per causes espectaculars o sobtades, com un cop de calor fulminant al mig del carrer, sinó com a resultat d'un empitjorament accelerat de patologies prèvies. Malalties cardiovasculars, respiratòries i autoimmunes s'agreugen davant temperatures extremes, especialment entre la població major de 65 anys, que representa fins al 95% de les morts atribuïdes a la calor durant aquest estiu.
Només entre els majors de 85 anys, ja s'han registrat més de 970 defuncions en els darrers dos mesos. El fenomen tampoc ha perdonat altres grups: almenys cinc menors de 14 anys, una vintena de persones entre 15 i 44 anys i gairebé un centenar d'individus d'entre 45 i 64 anys figuren a les estadístiques.
La ministra de Sanitat, Mónica García, ha advertit recentment en una entrevista que la calor s'ha convertit en un dels factors de risc més greus per a la salut en aquesta època de l'any, i que la mortalitat per altes temperatures no deixa d'augmentar. García subratlla la necessitat d'intensificar les campanyes de prevenció, especialment entre els col·lectius vulnerables, i recomana que la població revisi els mapes de risc elaborats per Sanitat i mantingui alts nivells d'hidratació.
Un problema creixent: la calor com a amenaça estructural
Lluny de tractar-se d'episodis aïllats, la successió d'estius cada cop més calorosos sembla consolidar-se com una tendència estructural a Espanya i altres països del sud d'Europa. Investigadors com Ben Clarke, de l'Imperial College de Londres, recorden que el veritable drama és que la majoria de morts per calor ocorren lluny del focus mediàtic, en domicilis, hospitals o residències, i amb prou feines figuren als registres oficials.
“Les morts per calor continuen sent invisibles. Encara que no deixen rastres de destrucció com els incendis forestals, l'impacte per a la població és devastador”, sosté Clarke.