“El meu avi”, composta el 1968 per Josep Lluís Ortega Monasterio, s’ha convertit en més que una cançó: és un ritual simbòlic. És un himne no oficial que transcendeix autor i autor: una peça fonamental del patrimoni sentimental de Catalunya.
Per a català, retirar-la per una decisió política del PSOE amb l’aplaudiment o silenci de partits com la CUP, ERC o entitats com Òmnium Cultural és un atac a la identitat col·lectiva.
La censura encoberta i la presumpció d’innocència
La retirada coincideix amb l’emissió del documental “Murs de silenci” (TV3) que vincula Ortega Monasterio amb una trama de prostitució infantil. Però no hi ha cap condemna judicial.
La família, amb raó, afirma una vulneració de la presumpció d’innocència i denuncia “manipulacions i falsedats”. A més el fet que la cançó tingui una estrofa on es diu “Visca Catalunya, Visca el català” molesta al règim.
Rebuig ciutadà i resposta popular
La decisió ha generat reaccions massives a xarxes i entre líders polítics i culturals. A xarxes, la gent s’organitzava: crides a cantar-la a cappella com a protesta, i ex-regidors del municipi s’hi sumen.
Tot i que l’alcaldessa Laura Millán insisteix que no han prohibit “interpretar-la si el públic ho vol” i que cap grup ha estat “prohibit” de sumar-se'n, l’acció de retirar-la com a tancament institucional equival a una censura simbòlica. Substituir-la per altres havaneres locals és una retirada neta del ritual tradicional, i això no és neutral des d’un punt de vista identitari català.
La independència de la cultura popular
“El meu avi” va passar la censura franquista, acaba amb el “Visca Catalunya, visca el català” i resumeix la perseverança cultural del país. Treure-la és rendir-se a la pressió externa i desfer-se d’un llegat legitimador.
La campanya popular ha estat un èxit i quan s’han anunciat les tres cançons finals – on no hi era ‘El meu avi’ – el públic ha esclatat. Han cantat i han exigit la cançó. Ja era imparable. Els músics anunciats que s’acabaria amb ‘El meu avi’. Derrota socialprocessista.
Les xarxes socials s'han omplert de comentaris a favor de la reacció del públic i criticant l'enèsim ridícul woke per intentar menystenir les tradicions catalanes.