El President Carles Puigdemont, a l'exili des de l'octubre de 2017, va tornar a Catalunya dijous passat, gairebé després de set anys. Després d'haver estat a disposició de la justícia belga, alemanya i italiana, qui va ser president de la Generalitat de Catalunya pot caminar per tota Europa menys per l'Estado espanyol, on pesa sobre seu una ordre de detenció per la tossuderia del jutge Llarena.
O això és el que és pensaven els espanyols i els Cossos i Forces i Seguretat de l'Estat. Sí, perquè els Mossos d'Esquadra van demostrar ser un cos espanyol que segueix les ordres de Madrid. La policia catalana va organitzar un dispositiu només a l'alçada dels terroritstes i tot i això no va aconseguir tocar la tecla exacta i Puigdemont es va escapar. Igual que tampoc van saber trobar les urnes i les paperetes durant l'1 d'octubre.
Divisió d'opinions amb el viatge llampec de Carles Puigdemont
Hi ha qui celebra l'arribada i sortida de Carles Puigdemont perquè considera que s'ha posat en entredit la policia catalana i espanyola i, per tant, s'ha humiliat l'aparell de l'Estat. Segurament qui ho diu són els processistes, que celebren qualsevol jugada mestra del President. Tot i això, no va tenir cap efecte pràctic. Ni es va suspendre el ple que va fer president Salvador Illa ni es va posar en dubte l'ordre de detenció del Suprem per part del Tribunal Constitucional progressista i de vacances.
Segurament molts independentistes esperaven una detenció i posterior posada en llibertat gràcies a la perícia de Gonzalo Boye. Esperaven que des d'instàncies superiors (inèditament el TC es podria posicionar a favor de Puigdemont i trencar la seva aliança amb el Suprem), Puigdemont fos un home lliure després de passar una nit a la garjola. No va ser així.
Carles Puigdemont fa amics a l'esquerra: es posiciona a favor dels Mena
El cordó sanitari a Aliança Catalana i Sílvia Orriols comença a fer efecte i cada vegada són més veus dins de Junts per Catalunya que volen allunyar-se del discurs de l'alcaldessa de Ripoll. És per això que Carles Puigdemont ha publicat una piulada en què insinua que l'arribada de menors no acompanyats és positiva. A més, en culpa l'Estado espanyol que això no passi. És a dir, si no fos per la suposada culpabilitat de l'Estado espanyol, Catalunya hauria d'acollir-los.
"Al segon volum del llibre Girona vella (1979), l'aleshores cronista oficial de la ciutat, Jaume Marquès i Casanovas, descriu quina va ser la resposta de les autoritats locals: alimentar-los, educar-los, i ensenyar-los un ofici amb què es poguessin guanyar la vida. Fa cinc-cents anys teníem eines i recursos a les nostres mans que permetien resoldre problemes. Cinc-cents anys després, el centralisme sobre el qual es va edificar l'Espanya borbònica ens en priva", publica l'expresident.
La comparació no pot ser més absurda. La situació no igual. Puigdemont compara els MENA actuals, amb una monarquia i una família al darrere, amb menors orfes. Així li ha deixat clar la mateixa Sílvia Orriols, que ha esclatat contra ell amb molta duresa: "De debò que esteu comparant catalans orfes, amb menors estrangers que tenen família, govern i monarca darrera? Us heu begut l'enteniment?"