Josep Maria Virgili és catedràtic d'Institut retirat i membre del Cercle Vallcorba i del Grup Koiné. Així ha estat presentat durant la seva visita a Ferreries (Menorca) on, davant d'unes desenes de persones, ha pronunciat una conferència sobre la llengua catalana i ha donat consells per millorar-la, per no caure en barbarismes importats del castellà.
Virgili és filòleg i sempre s'ha dedicat a l'estudi i divulgació de la nostra llengua. Ha començat la seva exposició davant dels presents explicant que va ser professor de primària en una escola de Tarragona i que després es va desplaçar a Riudoms (Baix Camp), on va impartir ensenyament secundari.
Va ser a partir de l'any 2018 quan es va retirar de l'ensenyament i va començar a treballar de manera activa (encara més) a favor de la llengua. Va veure que el nombre de parlants retrocedia i, sobretot, minvava la qualitat de la llengua. "Hem de mirar que no desaparegui, hem de mirar de sostenir-lo", va repetir davant dels presents en referència a l'idioma.
Tot seguit, Virgili va reconèixer que és molt difícil que una llengua acabi desapareixent per complet i va posar l'exemple del llatí. El llatí és una llengua amb escassos parlants, però ha desaparegut perquè altres llengües s'han acabat imposant al llarg dels últims segles. Les diferents institucions dels països on es parlava llatí no han potenciat aquesta llengua i sí les altres. I el mateix pot passar amb el castellà i el català. El català és una llengua minoritzada i corre el mateix risc.
A l'estat francès i a l'estat espanyol ha succeït el mateix. A França el català no és oficial i els parlants se situen a l'extrem sud-est de la França administrativa. A Espanya, tot i ser cooficial a Catalunya, la substitució demogràfica començada amb l'arribada de ciutadans d'altres punts de l'estat a mitjans del segle XX sumada a l'arribada de ciutadans d'altres punts durant aquest segle ha provocat la disminució de parlants.
Xerrada a la fresca 2024
Optimisme amb el català
Tot i que la situació és preocupant i la gràfica que d'ús és clarament descendent, Virgili i la majoria de filòlegs són optimistes. O almenys no han llençat la tovallola definitivament. Amb gairebé 10 milions de parlants al llarg de tot el territori lingüístic, es poden fer les polítiques públiques necessàries per revertir la situació.
Un escenari totalment diferent seria, explica, el d'Irlanda i l'irlandès. Virgili assegura que només una de cada vint persones sap mantenir una conversa en aquesta llengua i només una de cada cent l'empra habitualment. De fet, a Irlanda la gent hi va a aprendre l'anglès i no l'irlandès.
Aspectes que cal corregir i millorar
Josep Maria Virgili va apostar per mantenir la llengua encara que l'interlocutor parli en castellà. També va demanar d'adreçar-nos en català directament a persones vingudes de fora, com a mesura per integrar-los. En aquest sentit, va trencar el fals argument que diu que continuar en català és una manca de respecte. És precisament a la inversa. És una manca de respecte fer-li saber que és diferent. És dir-li: tu no ets dels meus, no et parlo amb la meva llengua.
Importància d'un Estat
Amb tot, queda clar que sense un Estat no es poden fer polítiques per defensar la llengua. Cal tenir la clau de la caixa per invertir els diners necessaris en polítiques lingüístiques i cal blindar la llengua com a vehicle de comunicació en l'ensenyament, cultura i l'administració. En aquest sentit, Virgili és optimista i assegura que "no sap quan", però que en algun moment veurà l'Estat català.