Ramon Espadaler serà el nou conseller de Justícia i Qualitat Democràtica en substitució de Gemma Ubasart i una de les primeres qüestions que haurà d'abordar serà la de refer ponts entre el Govern i els funcionaris de presons. Les relacions estan malmeses, sobretot, d'ençà de la mort d'una cuinera a mans d'un pres al centre penitenciari de Mas d'Enric.
Uns fets que van desembocar en una allau de protestes i vagues dels funcionaris arreu de les presons catalanes. Espadaler s'ha caracteritzat per mantenir un to conciliador quan ha estat titular en altres conselleries a Interior, amb el president Mas, i a Medi Ambient amb el president Pujol i aquest serà la carta que podria fer prevaldre en el nou Govern Illa per reconduir la situació.
El seu nom al panorama polític
Ramon Espadaler (Sant Quirze de Besora, 1963) té una llarga trajectòria política que va arrencar el 1989 a Unió Democràtica de Catalunya, d'on en va ser secretari general i també a Convergència i Unió, quan al 2014 va substituir a Josep Antoni Duran i Lleida. Aquell any les tensions entre CDC i UDC van pujar de to amb l'inici del procés d'independència i al juny de 2015, Espadaler va dimitir com a conseller d'Interior del govern d'Artur Mas.
Ja amb la ruptura de Convergència i Unió, Espadaler va decidir impulsar Units per Avançar i al 2017 es va situar com a número 3 a les llistes del PSC a les eleccions al Parlament per tal d'atraure el catalanisme moderat després del referèndum de l'1-O. Espadaler és diputat des de 1992 però no va ser fins al 2001 que va arribar a ser conseller. Va assumir la cartera de Medi Ambient amb el president Pujol. Al 2012, l'aleshores president Artur Mas el va tornar a escollir per ser conseller, en concret el Departament d'Interior, en substitució de Felip Puig.
En aquell mandat va haver-se d'enfrontar amb la ministra d'Interior del govern espanyol sobretot pel paper dels Mossos d'Esquadra en el procés sobiranista i les relacions amb la policia espanyola. Un dels casos més greus que el van afectar com a conseller van ser algunes detencions dels Mossos al districte de Ciutat Vella de Barcelona, que van acabar amb denúncies per agressions per part del detingut o amb la mort d'un d'ells, en el cas de l'empresari Juan Andrés Benítez, pel qual vuit mossos van ser jutjats.
De situar Trapero a la cúpula policial a prohibir les pilotes de goma
Ramon Espadaler va ser el conseller que, poc després d'assumir el càrrec, va canviar l'aleshores cap dels Mossos, Josep Milan, per Josep Lluís Trapero. Amb els sindicats no va tenir massa bona relació per la manca de recursos materials en anys de fortes retallades pressupostàries, però va aconseguir un acord per estendre l'ús de les armilles antibales lleugeres i la introducció de les pistoles elèctriques.
Una de les principals decisions que va adoptar, acordada al Parlament i pactada amb ERC, va ser prohibir l'ús de les pilotes de goma per part dels antiavalots. Va ser després de diversos ferits greus per impactes de bala, que van provocar la pèrdua d'un a diversos ciutadans en manifestacions amb el cas particular d'Esther Quintana a partir de qual es va crear una comissió específica sobre l'ús de material antiavalots. La prohibició va entrar en vigor al 2014 i això no obstant, Espadaler va defensar usar altres instruments com les pilotes de foam i els canons de so o canons d'aigua.
Guanya presència política amb la retirada de Duran i Lleida
Ramon Espadaler es va convertir en l'home de Josep Antoni Duran i Lleida a UDC. Després de més de 10 anys com a president del consell nacional del partit de Carrasco i Formiguera, al 2014 va substituir Josep Maria Pelegrí com a secretari general dels democratacristians i també va assumir la secretaria general de CiU.
Llicenciat en Geografia i Història i amb estudis en Ciències Polítiques i Sociologia, Espadaler ha estat tinent d'alcalde de Sant Quirze de Besora i de Vic. A banda de les conselleries que ha ocupat, també ha estat director d'Administració Local i durant la primera legislatura d'Artur Mas va ser portaveu adjunt.
Criticat per Pilar Rahola
Pilar Rahola és una coneguda periodista i política catalana que ha destacat sempre per defensar la ideologia catalanista i clarament independentista. Tot això li ve d'herència, i és que prové d'una família republicana i antifeixista, amb alguns familiars que han dedicat la seva vida al món de la política.
La també escriptora recentment ha fet una publicació a la xarxa social X (Twitter) on ataca durament al nou conseller de Justícia, amb una fotografia d'una portada de "El Mundo", on es va fer una entrevista a Esapadaler amb un titular més que polèmic.
"Defender a Llarena es defender el Estado de derecho y la independencia judicial", així doncs, amb aquestes declaracions queda clar quina classe de personatges ha col·locat Salvador Illa al seu Govern. Fidels... a Espanya.